El Centre Social Alliberat els Maquis (desembre de 2003- febrer de 2004) fou la primera okupació de la nova Assemblea d’Okupes de Sabadell, nascuda a meitats del 2003. Anteriorment, durant el període de 1999 a 2001 hi hagué una primera assemblea d’okupes a la ciutat però que es desintegrà a partir del 2002.
El CSA Els Maquis, era un espai situat al carrer convent (davant la mal anomenada Pç Marcet, batlle franquista, i clamada popularment com a plaça dels Maquis) format per tres cases d’estil anglès i una nau industrial que havia estat una antiga fàbrica de sabó. Aquest espai, que duia més de 15 anys abandonat, era propietat de la família Argemí, una família adinerada de la ciutat, gran part de la qual havia cooperat amb el règim franquista. Així doncs, el dissabte 23 de desembre al matí, una cinquantena de persones okuparen aquest espai i en començaren les tasques de rehabilitació. Aquesta okupació tingué un gran impacte a la ciutat i situà el moviment okupa i contra l’especulació en portada de la premsa local durant varis mesos. Immediatament, els propietaris de l’espai posaren una denúncia contra els okupants, que pretenien recuperar la vida en aquell espai abandonat i fer-ne un centre social obert al barri alhora que habitatges per a gent jove.
Malgrat les pressions judicials i policials, que pretenien desallotjar el local amb immediatesa, l’activitat social hi començà ràpidament amb unes jornades de treball amb participació massiva. Poc abans de la inauguració, es realitzà una jornada de portes obertes per la qual passaren centenars de persones. Alhora, fins a 150 persones, s’inculparen als jutjats de Sabadell de l’okupació de l’espai com a mostra de suport al projecte.
A meitats de febrer, la casa fou inaugurada i fins a un miler de persones visitaren l’espai en tant sols un dia; des de xics fins a grans donaren vida a aquell espai que feia uns mesos tan sols era un cau de rates i brutícia.
Finalment, a finals de febrer de 2004 l’espai fou desallotjat per més d’una cinquantena d’antidisturbis de la policia nacional i desenes d’agents uniformats i de paisà.
Tot hi així, la resposta no es feu esperar i durant el mateix dia del desallotjament, hi hagueren dues mobilitzacions: la primera, immediatament després del desallotjament, on un centenar de persones anaren a recriminar el suport implícit del consistori als propietaris boicotejant un acte institucional; al vespre, centenars de persones es manifestaren pel centre de Sabadell, mostrant la ràbia contra un sistema que afavoreix a aquells que priven a la resta del més elemental.
Malgrat el ràpid desallotjament, que permeté només dos mesos de vida al CSA Els Maquis, la flama de l’okupació no només s’encengué de nou a la ciutat de Sabadell sinó que continuà ben viva. Després d’una setmana d’acampada a la plaça dels Maquis es realitzà una nova mobilització massiva que acabar amb sorpresa. Però això ja forma part d’una nova història que pròximament serà publicada en aquest espai…
Perquè HA VESSAT EL GOT, contra l’especulació okupació!
Font: Ha vessat el got
