dimarts, de setembre 14, 2010
L'afectació del Quart Cinturó al rodal de Sabadell
Sentència per agressió neonazi i assalt a l'Ateneu Popular Insurrecte
Després de 11 anys el Jutjat Penal nº3 de Sabadell ha emès sentència per una agressió neonazi de 1999. La sentència només ha condemnat l'agressor Tomás Ángel Tomey Cardona a una pena de 3 mesos de presó i inhabilitació per amenaces, a una multa de 120 euros i a pagar els desperfectes produïts a l'Ateneu Popular Insurrecte per danys.
Els 4 neonazis jutjats no han sigut condemnats per lesions, ni per robatori amb violència contra un jove, ja que aquest no va poder fer una identificació total dels agressors i la roda de reconeixement va ser invalidada per mal procediment judicial.
Els fets de 1999
Els fets es remonten a la matinada del 3 d'octubre de 1999 quan un grup de 6 skinheads neonazis membres de l'organització d'ultra-dreta Alternativa Europea, van agredir brutalment un jove al c/Indústria i li van sostreure la motxilla i el telèfon mòbil. Posteriorment van irrompre a l'Ateneu Popular Insurrecte (c/Dr.Puig) trencant la porta i finestra exterior i amb una pistola van amenaçar de mort els joves que hi havia al local. La Policia Nacional va detenir el grup al Bar Plaça (pl. Marcet) i li va incautar una cadena, la motxilla robada i el mòbil. En el moment de la detenció un dels skinheads, Esteban Reino Lopera tenia ferides sagnants a l'avantbraç i al canell que s'havia fet al trencar els vidres de l'Ateneu.
El grup de neonazis
Dos membres del grup d'atacants, Quer Massaguer Déu i David Navarrete Gil, eren menors d'edat en el moment dels fets i van quedar fora de la instrucció penal, per passar a un Tribunal de menors.
Els altres quatre, Tomás Ángel Tomey Cardona, Manuel Rodríguez Martínez, Esteban Reino Lopera i Jonathan Aguirre Alonso tots ells majors d'edat, eren membres de l'organització Alternativa Europea que actualment forma part del partit d'ideologia nacional-socialista Movimiento Social Republicano. Concretament Tomás A. Tomey ha participat en quasi totes les llistes electorals del MSR, des de les eleccions locals, fins a les autonòmiques i generals. Un dels principals dirigents i cap de llista del MSR, Juan Antonio Llopart Senent va ser condemnat el passat 28 de setembre de 2009 per l'Audiencia Provincial de Barcelona per un delicte de difusió d'idees genocides.
La imputació fiscal
El Ministeri fiscal sol·licitava condemna per quatre delictes.
Robatori amb violència amb utilització de mitjà perillós, una pena de 4 anys de presó i inhabilitació.
Falta de lesions, pena de 2 mesos de multa amb una quota diària de 12 euros.
Amenaces amb agreujant de disfressa, una pena de 18 mesos de presó i inhabilitació.
Falta de danys, 20 dies de multa amb una quota diària de 12 euros.
Les dilacions
Donat que Tomás Àngel Tomey Cardona tenia antecedents penals per dues agressions més l'estratègia de la defensa ha sigut postposar el judici fins que caduquessin els antecedents.
Per això el judici es va convocar fins en 12 ocasions. Les primeres suspensions les van aconseguir fent que un dels acusats no compareixes, potseriorment les defenses van aconseguir retornar el judici a la fase d'instrucció per un defecte formal. Finalment l'estratègia ha tingut efecte ja que el jutge ha tingut en compte les “dilacions indegudes” per atenuar la pena a Tomey.
El context
Entre els anys 1999 i 2000 la Plataforma Antifeixista de Sabadell va registrar més de 150 accions de caràcter feixista i neonazi (pallisses, amenaces, pintades). Tomás A. Tomey va protagonitzar diverses d'aquestes agressions i va ser detingut almenys en 3 ocasions. La societat sabadellenca es va manifestar àmpliament al carrer i l'Ajuntament es va comprometre a personar-se com a acusació particular en tots els casos de violència feixista. L'Ajuntament es va personar com a acusació particular en 2 judicis el 1999 i el 2000 però posteriorment va trencar el compromís signat per Juan Carlos Sánches, en aquell moment regidor de Vía Pública, i en aquesta causa ja no va oferir advocat, deixant a les víctimes sense representació.
Les reaccions
Segons l'agent judicial del Jutjat Penal 3 de Sabadell els 4 encausats s'han congratulat de la sentència ja que esperaven una condemna més ferma i a tot el grup. Donades les circumstàncies de l'agressió i la detenció pocs minuts després, sumat a la contundència de les identificacions dels testimonis, els agressors ja donaven el cas per perdut i ja tenien clar que haurien de presentar recurs davant l'Audiència Provincial. Donada la sentència que només ha condemnat Tomàs Tomey, els encausats no interposaran recurs.
Les víctimes s'han mostrat molt disconformes amb la sentència, sobretot perquè durant més de 10 anys s'han hagut de retrobar periòdicament als Jutjats amb les persones que els van agredir i amenaçar i finalment no hi ha hagut una condemna clara dels fets.
El Comitè Antifeixista de Sabadell ha alertat que sentències com aquesta esperonen els agressors, ja que les seves accions gaudeixen d'impunitat. El Comitè recorda que a la ciutat encara hi ha individus que professen ideologies racistes, xenòfobes i genocides, vinculats a organitzacions d'extrema-dreta com el MSR i fa una crida tan a la societat civil com a les instàncies polítiques i judicials a no oblidar aquests casos d'intolerància que neguen les llibertats bàsiques.
Ràdio Sabadell veta Antoni Dalmases i Roc Casagran
Els dos escriptors sabadellencs acusen al seu director, Marc Sabater, de censurar la seva col·laboració en un programa de l’emissora
En un article publicat al seu blog, Roc Casagran ha denunciat que Marc Sabater, director de Ràdio Sabadell ha vetat la seva col·laboració i la d’Antoni Dalmases en un programa de l’emissora municipal. Casagran i Dalmases afirmen que quan el conductor de l’espai va presentar a Sabater l’estructura del programa, aquest va censurar la col·laboració adduïnt que “aquest és un any d’eleccions i no vull aquests dos a la ràdio, el problema no és la secció, el problema són ells ”.
La negativa de Sabater es va produïr tans sols uns dies abans de la gravació del primer programa, després que els dos escriptors haguessin acceptat la proposta del conductor de l’espai en qüestió de participar en una secció setmanal. En l’article publicat al seu blog, Casagran i Dalmases afirmen que “la ràdio de tots els sabadellencs només és d’uns quants, concretament del PSC i de tots els que acoten el cap i fan reverències i somriures de cortesia al seu poder. Sols és un mitjà per divulgar les proeses de l’equip de govern, però sobretot és l’escletxa per on se’ls escolen tots els temors de qui no se sap amb arguments de pes per defensar la gestió municipal, de qui tem la crítica, l’humor, la divergència i el raciocini”.
Casagran i Dalmases també han denunciat que el Diari de Sabadell, a través del seu director, ha censurat la publicació del seu article a les pàgines d’opinió, fet que els esciptors atribueixen a l’existència d’un pacte implícit entre ambdós mitjans locals.
Article de : Vilaweb Sabadell