La tragèdia: l'obra feta
Després de 18 mesos des de l’inici de les obres, la magnitud de l’impacte del Quart Cinturó sobre el paisatge, sobre la vegetació, sobre la qualitat de vida dels veïns i veïnes de les zones afectades, és ja totalment visible. L’objectiu d’aquest acte es visualitzar la transformació radical de l’espai entre l'abans i el després de la construcció d'aquesta infraestructura. És tan senzill com comparar els indrets destruïts per les obres de construcció amb els espais per on hauria de passar la continuació d'aquesta autovia.
La comparació entre el paisatge que es pot veure avui entre Abrera i Terrassa i el paisatge dels espais amenaçats posa de relleu l’amenaça real que suposa el projecte i la impossibilitat de reduir-ne el seu impacte i integrar-ne el seu traçat. La magnitud de la infraestructura, ja visible en qualsevol àmbit de les obres en marxa, fa increïble les afirmacions que alguns càrrecs polítics encara mantenen: “El Quart Cinturó no generarà impacte” o “El farem ben fet”. La poca cura en els detalls constructius, en la definició dels talussos, en el respecte als torrents, els abocaments de terres més enllà de les autoritzacions... Tot plegat visibilitza les dificultats reals per convertir en veritats absolutes afirmacions gratuïtes.
El debat entre el model Quart Cinturó i el model Ronda del Vallès és un debat sense substància. La visualització de les obres, el manteniment de la titularitat de la via per part de l’estat i les darrers declaracions dels responsables de la Generalitat posen en evidència la poca capacitat de trencar amb el model de via de pas i el gran impacte que en qualsevol cas la via tindria. Si més no és el que obligatòriament hem de deduir de la continuïtat de les partides assignades en els pressupostos generals de l'Estat a l'A7 a tot el llarg de l'autopista AP7. El model que ven el PSC a Catalunya no és el mateix que ven el PSOE a Madrid, i ja sabem com es resol habitualment aquesta dicotomia.
Cap dels dos models no s’adequa al context estratègic actual, no dóna resposta als problemes ni als reptes de mobilitat i de sostenibilitat. En un moment d’austeritat econòmica, de reforma del model energètic i de necessitat de mitigació del canvi climàtic una infraestructura com el Quart Cinturó o la Ronda del Vallès estan totalment fora de lloc. L'obstinació que té la Campanya mai ha estat contra la via, sinó contra el model que representa el Quart Cinturó: un paradigma que ja sabem, més en els nostres dies, que està en crisi.
Quant de temps fa falta, quants errors més (el tram Abrera-Terrassa hauria de ser el darrer cant del cigne) són necessaris per abordar la necessitat de superar un model energètic amb data de caducitat?
On són les apostes estratègiques veritables, o els debats rigorosos i amplis sobre el model de mobilitat?
CAMPANYA CONTRA EL QUART CINTURÓ
El Baix Llobregat, el Penedès i el Vallès, 25 d'octubre de 2008
I podeu veure el portatge complet aquí.
Granollers. Prop de 5.000 persones, precedides de 55 tractors, demanen un nou model territorial i un nou model de mobilitat que responguin als objectius generals de preservació dels espais naturals i agraris, d'articulació de sistemes urbans complexos, i una xarxa de mobilitat que afronti amb racionalitat i coherència el canvi de model energètic i la crisi climàtica.
CRIDA A DIUMENGE TOTS A
La manifestació s'iniciarà a la plaça de l'Ajuntament de les Franqueses a les 11 del matí amb una marxa amb bicicleta i una caravana de tractors que s'afegiran al gruix de manifestants convocats a les 12 del migdia a la plaça de Jaume I (o del Lledoner) de Granollers, per seguir tots plegats en manifestació fins a la plaça de
Avui, una vegada més, com mostra clarament la diversitat de persones que donen suport a la convocatòria, constatem el rebuig que genera l'obstinació de determinats sectors en promoure una via, el Quart Cinturó, que representa ja un model caduc de desenvolupament econòmic i territorial. Un model que pren diferents noms, ara Quart Cinturó, ara B-40, ara Autovia Orbital, ara millora de la connectivitat Baix Llobregat-Vallès, ara C-35, i aquests dies, en la discussió i esmenes dels pressupostos generals de l'Estat, A-7 Vilafranca-Abrera i A-7 Terrassa-Granollers (dotacions per a la redacció dels estudis informatius). Aquesta darrera tramitació amb aquest nom evidencia que el nom no fa la cosa. I això malgrat l'aparent consens a Catalunya i la darrera resolució del Parlament de Catalunya sobre la nova concepció d'aquesta infraestructura i la seva integració en la xarxa de mobilitat. Cal clarificar, per tant, de quin projecte en concret s'està parlant: un projecte amb disseny i concepció estatal, o una via de caràcter comarcal i integrada en una xarxa de mobilitat que prioritzi el transport públic.
El que hi ha subjacent encara és el debat sobre el manteniment o no del mateix model de mobilitat i de desenvolupament econòmic i territorial que representa el Quart Cinturó: la cultura del cotxe, l'organització del territori en base a les carreteres, un model energètic amb una crisi anunciada, la dependència externa de l'economia, el manteniment dels problemes i de l'exclusió social en la mobilitat a la regió metropolitana, la transformació sense aturador del territori, la pèrdua de part del nostre patrimoni històric i cultural i dels nostres espais agraris i naturals, l'empitjorament de la qualitat atmosfèrica i ambiental, el canvi climàtic...
Així es proposa la necessitat de definir el model territorial i d'implementar instruments de protecció i gestió dels espais agronaturals, i d'inserir amb coherència la xarxa de mobilitat en aquest marc. Per ordre de prelació, proposem la creació d'una autoritat regional que gestioni conjuntament tota la xarxa de mobilitat per millorar-ne l'eficiència i l'assoliment d'objectius més ambiciosos en la mobilitat amb transport col·lectiu, la creació d'una veritable xarxa de transport col·lectiu a la segona corona metropolitana i la millora de la xarxa secundària de carreteres, tot avaluat amb anàlisis de corredors i de modalitat de mobilitat.
Denunciem també així la manca de concreció del compromís del Govern de
Convidem, per tant, a totes les persones i col·lectius que senten la necessitat de construir un futur molt millor a manifestar-se diumenge per “El Vallès sense el Quart Cinturó”. La manifestació és un clar NO al vell model de mobilitat, i un contundent SÍ AL VALLÈS SENSE EL QUART CINTURÓ.
Convoca:
CAMPANYA CONTRA EL QUART CINTURÓ
El Baix Llobregat, el Penedès i el Vallès, 14 de novembre de 2007
http://www.adenc.cat/actualitat_ambiental/ccqc/0711ElVallesSenseQCtriptic.pdf
http://www.adenc.cat/actualitat_ambiental/ccqc/0711El VallesSenseQCdoc.pdf
Temps hem tingut tothom de sentir a parlar del quart cinturó, però per si de cas en farem un breu repàs. Aquest és el projecte d’una nova autovia que va néixer al 96 amb l’intenció d’unir Sant Celoni i Abrera el qual formaria part de l’anomenat “eje prelitoral catalán”, són moltes les entitats que s’han sumat en contra d’aquest projecte. Un total de 279 procedents d’entitats excursionistes, veïnals, estudiantils i molta gent a títol individual, dins de la campanya que va néixer en contra d’aquest projecte. Campanya ha tirat endavant estudis d’aquest projecte amb els impactes que aquest comporta i ha pogut fer projectes alternatius, més viables i dels quals l’administració no n’ha volgut saber res.
El projecte ara s’ha convertit en una realitat amb tot el que aquesta comporta, realitat que travessa espais agrícoles i forestals propers als parcs naturals de Sant Llorenç del Munt-Serra de l'Obac, del Montseny i del Montnegre-Corredor i els boscos de la nostre comarca.
Per desgràcia aquí Sabadell no ens en salvem d’aquest projecte que amenaça els nostres boscos, o millor dit el que ens queda de boscos (unes 916 hectàrees) com podrien ser Togores o Sant Julià.
Per tot això ara més que mai no ens podem fer enrere i no podem fer la vista grossa davant d’aquestes bestieses que ens arriben de les administracions, sense veure primer la realitat del problema; la manca d’una bona xarxa de rodalies, la supressió dels peatges que formen cues i cues, problemes i problemes amb les línees actuals i moltes més que en podríem dir.
Per a més informació del projecte podeu visitar la pàgina web de 
L’EXPOSICIÓ 10 ANYS DE CAMPANYA CONTRA EL QUART CINTURÓ ES PRESENTA AQUEST DIMARTS AL RESTAURANT ANÒNIMS DE GRANOLLERS
Demà dimarts 6 de novembre de
El Baix Llobregat, l'Alt Penedès i el Vallès, 5 de novembre de 2007
El passat dissabte 20 d'octubre 510 persones van assistir a l'espectacle “Bombolles contra el Quart Cinturó”, un espectacle del cèlebre artista Pep Bou. Amb aquest espectacle l'artista ha volgut ha volgut mostrar el seu suport amb la lluita de la Campanya Contra el Quart Cinturó.
En l'espectacle, a més de gaudir de la força de les bombolles d'en Pep Bou, van poder escoltar un poema de Maria Josep Corral i les informacions de la situació actual per part d'un dels portaveus de la Campanya, en Francesc Macià.
Alhora la Campanya reclamà sentit comú en la programació del salt quantitatiu d'inversions en infraestructures que es deriva de l'aprovació de
L'acció d'avui denuncia l'oblit del transport públic i ofereix entreteniments als usuaris de la xarxa de Rodalies de RENFE.L'anunci de l'acord financer sobre les inversions de l'estat en infraestructures a Catalunya ha d'anar destinada a recuperar el dèficit en transport públic i a refer el model de mobilitat de
L'aprovació d'una resolució al Parlament obliga a valorar el conjunt d'actuacions en l'ordenació de la mobilitat: la racionalitat guanya posicions.
Dos anuncis de properes convocatòries de
“Bombolles contra el Quart Cinturó”, espectacle de Pep Bou el dissabte 20 d'octubre a les
Manifestació Contra el Quart Cinturó, diumenge 18 de novembre a les
Avui novament
L'acció d'avui ha consistit en repartir als usuaris de la xarxa de Rodalies ventalls amb el lema “Sentit comú en les inversions públiques. No al 4t Cinturó. Sí a més i millors trens”. Alhora, crida a reclamar un canvi en el model de mobilitat a través d'una manifestació el proper 18 de novembre entre les Franqueses i Granollers, i ofereix un entreteniment en forma de mots encreuats temàtics. Sovint els usuaris de RENFE (tant de bo no fos així) necessiten ventar-se per suportar les interrupcions o deficiències del servei en un ambient xafogós i asfixiant, o passar el temps amb qualsevol entreteniment (en aquest cas educatiu). Una funció molt diferent de la que podria fer aquest ventall en les mans dels responsables polítics de la manca de planificació, inversió i oblit dels valors del territori quan s'han de fer baixar els colors o s'han d'amagar per les protestes dels ciutadans i ciutadanes.
L'aprovació d'una resolució el divendres passat al Parlament que insta el Govern de
El Quart Cinturó,
El Baix Llobregat, el Penedès i el Vallès, 3 d'octubre de 2007
LA SIMULACIÓ A LLIÇÀ D’AMUNT DE LA TRAÇA HERCE DEL QUART CINTURÓ CONFIRMA QUE ES MANTÉ L’IMPACTE AMBIENTAL.
El Pacte Nacional per les Infraestructures, un escenari predefinit?
A més, el debat obert i objectiu sobre les infraestructures ha d’estar encaixat dins del debat del model territorial que ha d’acompanyar la discussió del Pla Territorial Parcial de la Regió Metropolitana de Barcelona.Aquest divendres dia 8 de juny a les 19:30h a l'ADENC hi ha una
sessió informativa sobre :
" El Quart cinturó al dia "
Les obres, els recursos i altres problemes en el tram
Abrera- Terrassa; el " Cierre" entre Terrassa i Granollers;
la revisió del Pla d'Infraestructuras de Transport de Catalunya;
el Pacte Nacional per les Infraestructures...
Les alternatives de la Campanya Contra el Quart Cinturó.
LA CAMPANYA CONTRA EL QUART CINTURÓ REPRODUEIX UN HORT PER ALERTAR DELS EFECTES IRREVERSIBLES DE LA CONSTRUCCIÓ D’AQUESTA AUTOVIA
Una actuació ineficaç, irresponsable i incoherent. La manca d'una resposta global a l'ordenació de la mobilitat per part de les administracions públiques converteix el Quart Cinturó en un exemple de malbaratament dels recursos públics. Aquest obra no dóna resposta a les necessitats actuals i futures de mobilitat i, en qualsevol cas, s’està tirant endavant sense que existeixi un disseny global del seu conjunt, fet que implica fer una inversió irresponsable en un projecte del qual se'n desconeix si tindrà continuïtat, quina serà la seva traça i quines les seves funcions.
Les sis forces polítiques amb representació a l’Ajuntament es van posicionar contra el creixement urbanístic de la ciutat a costa dels espais del Rodal.
El debat
