dimecres, de juliol 30, 2008

Jornada de solidaritat cas Xavi demà dimecres + nota Ateneu

Demà dimecres torna a haver-hi ple municipal, i des de l'Assemblea Informativa i de Seguiment del Cas Xavi es torna a convocar al veïnat a mobilitzar-se en solidaritat amb el jove Xavi Oñate.
Demà a partir de les 17 hores s'instal·larà una parada informativa a la Plaça de la Vila on a banda d'informar sobre el cas, també es seguiran recollint firmes de suport. A les 8 de la tarda es donarà per finalitzada la parada i es pujarà al Ple Municipal per seguir el debat sobre el cas, a partir on estarà present la moció que es va presentar l'anterior ple per part de l'Assemblea Informativa i de Seguiment del Cas Xavi.
La solidaritat ens fa ser més fortes i ens fa ser un poble viu i actiu.
Resteu tot el veïnat convidat

Assemblea Informativa i de Seguiment del Cas Xavi


Nota Adjunta (Ateneu de Barberà)
La passada nit de diumenge es va tornar a produir un altre atac contra l'Ateneu de Barberà, calant-se foc a una de les façanes aprofitant que hi havia un sofà abandonat. Un atac com aquest es va produir en les festes majors de l'any 2007, resultant atacats, containers de carrers veïns. Veïnat de la zona va alertar als bombers, i també es té constància de la presència de dos joves adolescents que van fugir de la zona. Des de l'Ateneu volem mostrar el nostre rebuig a aquest tipus d'accions que són habituals a la ciutat i de les quals hem estat víctimes de forma reiterada. No cal que recordem que encara estem esperant resposta del govern municipal sobre l'incendi d'una furgoneta municipal a la Torre d'en Gorgs, on misteriorosamen? ha restat tot parat quan es començava a saber, informalment, quines eren les persones que podien estar relacionades, unes persones que no és la primera vegada que actuen de piròmans a la ciutat. Si el govern municipal vol seguir donant cobertura a aquests piròmans l'Ateneu de Barberà actuarà amb responsabilitat i de forma decidida per aturar aquests atemptats contra béns col#lectius i comunals de Barberà i contra espais associatius de la ciutat.

divendres, de juliol 25, 2008

Noves fotografies fan créixer els dubtes sobre el cas Vilaró

VilaWeb rep la querella presentada per l'Ajuntament de Barcelona sobre les informacions de la nit del 29 de juny

A mesura que passen els dies apareixen noves fotos que podrien ajudar a clarificar els fets esdevinguts la nit del 29 de juny a la plaça d'Espanya. Però l'ajuntament es nega a fer cap comentari sobre els nous documents gràfics impedint així el contrast de les dades, malgrat la seva importància per a fixar què va passar realment. El consistori no vol ni negar ni afirmar res respecte a les imatges i es limita a reiterar la versió de Vilaró.

Avui VilaWeb publica noves fotografies d'aquella nit (vegeu-ne la versió sencera: 1, 2 i 3) on es veu el personatge que l'ajuntament es nega a dir si és o no Xavier Vilaró enfilat sense aparent dificultat al monument del centre de la plaça a les 2.32 de la matinada. Fonts dels mossos d'esquadra han afirmat a VilaWeb que estaven 'convençuts' que la persona de la fotografia és el cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Cal destacar que en les fotografies no s'hi aprecia cap tipus de taca, senyal o marca de ferida al braç o a la camisa, que és blanca. Totes les fotografies són fetes entre les 2.31 i les 2.32, cinquanta minuts després del moment en el qual Vilaró afirma haver rebut l'impacte i quan segons la cronologia que estableixen les seves declaracions ja hauria de ser a casa. Cal recordar que la comissió de Seguretat de l'ajuntament va aprovar la setmana passada una declaració lamentant 'la manca d'informació i de transparència del govern municipal' sobre aquests fets, declaració aprovada amb els vots de les cinc formacions polí

tiques del consistori, inclòs el PSC.


D'una 'celebració força cívica' als pitjors 'actes vandàlics'

La seqüència dels fets és complicada. El dia després de la victòria de la selecció espanyola a l'Eurocopa de futbol, l'Ajuntament de Barcelona afirma en aquest comunicat que 'milers de persones celebren el triomf de la selecció espanyola' i que 'la celebració es va produir sense incidents, encara que cal lamentar algunes destrosses del mobiliari urbà al voltant de la plaça d'Espanya'. L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va considerar 'la celebració a la ciutat del triomf de la selecció espanyola a l'Eurocopa com a correcta i força cívica'. Això passa dilluns dia 30 de juny.

En canvi, dijous 17 de juliol el PSC suma els seus vots als de l'oposició en una declaració de la Comissió de Seguretat i Mobilitat per a 'condemnar els greus incidents que van tenir lloc arran la celebració del resultat de la selecció espanyola de futbol a l'Eurocopa, amb actes vandàlics, la presència de banderes i simbologia feixista i inconstitucional, l'atac i bloqueig de serveis públics (bombers, equips de neteja...) amb el resultat dels costos més importants que han tingut lloc a la ciutat amb motiu d'una celebració esportiva, així com l'accident del qual va ser víctima l'Intendent Major de la Guàrdia Urbana de Barcelona'. En la mateixa declaració, votada a favor per les cinc forces polítiques presents al consistori es reconeix i lamenta 'la manca d'informació i de transparència del govern municipal respecte als incidents que s'han produït'. El valor dels danys que l'ajuntament acaba estimant és de 190.000 euros -la xifra de danys més gran causada a la ciutat per una celebració esportiva.Cinc dies ocultant informació greu

Aquell mateix dilluns, segons la declaració que Xavier Vilaró fa als mossos diumenge dia 6, el cap de la Guàrdia Urbana es desperta 'a les sis' amb la idea inicial d'anar a treballar. Diu que nota dolors, que avisa dient que arribaria més tard i se'n va a l'Hospital del Mar. El resultat és que ha de ser operat, se li extirpa la melsa i ha de passar diversos dies a l'UCI amb respiració assistida i pronòstic greu. Abandona l'hospital el dia 16, disset dies després de la seva entrada. Segons el propi Vilaró, quan va a l'hospital no pensa en el cop de pilota de goma que ell diu que va rebre, sinó que pensa que 'es tracta d'un còlic nefrític' i que 'amb una injecció de calmant podria treballar'. Un teletip de l'agència EFE recollit per La Vanguardia i publicat el dia 13 diu que l'informe de l'hospital 'detalla altres lesions i cops a diferents parts del cos'.

Malgrat la importància evident dels fets l'Ajuntament de Barcelona opta per no fer pública la situació del cap de la policia municipal. Ni a l'opinió pública ni als grups de l'oposició. Divendres ho fa saber a través d'aquest comunicat a la web i quan ja la situació de Vilaró corria de boca en boca. Precisament els primers rumors sobre l'accident que circulen, i així ho replega VilaWeb, afirmen que Vilaró podria haver rebut l'impacte d'una pilota de goma. El consistori no aclareix per què ha callat durant cinc dies una notícia tan important. La Generalitat afirma, per boca de Joaquim Nadal, exercint de portaveu en la conferència de premsa del dia 8, que no havia estat informada del cas i que per això no havia dit res fins aleshores. Però l'ajuntament nega la versió de la Generalitat i, a través de la regidora Assumpta Escarp, diu que va informar el Departament d'Interior el mateix dilluns que Vilaró va ingressar a l'hospital. Així ho van recollir algunes informacions publicades el dia 9.

De felicitar els mossos a acusar-los de disparar contra la porta d'un hotel

La confusió sobre els fets creix encara més quan s'intenta explicar l'incident en el qual queda ferit Xavier Vilaró. El cap de la Guàrdia Urbana, que ja va tenir un nomenament força polèmic l'any 2004, afirma en la seva declaració que va ser colpejat per una pilota de goma. Aquella nit, els principals aldarulls van tenir lloc a la plaça Espanya -amb incidents també a la plaça Artós i la Rambla. La descripció de la càrrega dels mossos contra els manifestants, feta en base al minuciós i exhaustiu informe oficial de la mateixa policia, deixa poc espai al dubte respecte al desenvolupament de la càrrega i fa molt difícil encabir-hi el relat de Vilaró en la cronologia dels fets.

Segons la seva versió relatada als mossos poc després de la 1.40 de la matinada era als voltants de la porta de l'Hotel Plaza quan va sentir 'un fort cop al braç i al costat esquerre, amb una sensació com si una bola se li hagués introduït uns tres centímetres dins el cos'. En una entrevista amb Xavier Vilaró publicada al diari El País el cap de la policia municipal afirma encara amb més precisió que 'a la 1.40 vaig tornar a la plaça Espanya, que era el punt més conflictiu. Els mossos estaven carregant i hi havia gent destrossant-ho tot. Em vaig quedar a l'Hotel Plaza i va ser quan vaig rebre l'impacte de la pilota de goma'. Quan li pregunten d'on venia la pilota Vilaró diu que el va sorprendre la trajectòria de la pilota 'en direcció a l'Hotel Plaza i amb gent a la porta'. Assumpta Escarp ha explicat que el cap de la urbana es trobava sol i que per això ningú no havia pogut confirmar que es tractés d'una pilota de goma fins que ell mateix no ho va dir. Els mossos han repetit també que no tenien cap constància de la pilota ni han trobat cap testimoni que ho certifiqui. Ningú no va veure res d'aquell episodi concret i l'única 'prova' és la declaració del propi Vilaró.

Fa uns dies, però, VilaWeb ja va publicar una seqüència fotogràfica que qüestionava clarament la seva versió sobre què passava a la plaça Espanya en el moment que diu que hi va entrar. No s'hi veuren mossos carregant ni gent provocant destrosses enlloc. Al contrari, la plaça ja és pràcticament buida.

Per si encara fos poc, aquesta declaració contrasta, a més, amb la seva actuació d'aquella mateixa nit. Segons l'informe de mossos, Vilaró va parlar amb Miguel Hermida i telefònicament amb Joaquim Belenguer, tots dos responsables de l'actuació de la policia catalana. L'informe diu que 'al parterre de la gespa que envolta el monument, el cap de l'ABM es troba amb el cap [Vilaró] i el sotscap de la guàrdia urbana sense uniformar (de paisà), als quals se'ls demana que no iniciïn [la neteja de la plaça] fins que es filmi i que l'equip està en camí. Manifesten que no hi ha problema i donen les gràcies i feliciten per la intervenció que ha portat a la normalitat la plaça'. ¿Com s'explica que Vilaró feliciti els mossos malgrat haver rebut una pilota de goma i sobretot si diu que els ha vist disparar contra clients d'un hotel? Ell diu que espera comentar-ho més endavant, però el cop d'una pilota de goma a distància curta fa molt mal i no sembla que la felicitació, per a la qual no hi ha cap necessitat, entri en la lògica del moment.



(La imatge número 1 ha estat cedida pel Setmanari La Directa)

VilaWeb rep la querella

VilaWeb ha rebut la notificació de la presentació d'una querella per part de l'Ajuntament de Barcelona i el cap de la Guàrdia Urbana Xavier Vilaró. Ambdós acusen aquest diari d'un presumpte delicte de 'calúmnies i injúries greus'. La querella s'ha interposat igualment contra l'emissora de ràdio RAC1 i el diari El Mundo i fa referència a l'article El cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona va mentir sobre els incidents de la Plaça Espanya, publicat el dia 13 de juliol. VilaWeb publica avui un Mail Obert precisant l'opinió del diari sobre aquest tema i un article en què afegeix noves fotografies i més interrogants.

Font : Vilaweb.cat

dijous, de juliol 24, 2008

El CAC adverteix l'Ajuntament de Sabadell que no pot difondre programes per canals privats sense autorització

El Ple del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), en sessió tinguda el 16 de juliol, va aprovar un acord en què s'adverteix l'Ajuntament de Sabadell que els prestadors de serveis de televisió privats no poden difondre programes per encàrrec de les administracions públiques tret de casos excepcionals i sempre amb l'autorització preceptiva del CAC.

El Consell va tenir coneixement, arran d'una queixa per manca de pluralisme, que l'Ajuntament de Sabadell coprodueix el programa Sabadell actual, que emet el canal privat Canal Català Vallès. La queixa la va presentar el Grup Municipal d'Entesa per Sabadell, i assenyalava que el programa del 30 de gener de 2008 va ser parcial i tendenciós.

El CAC recorda que l'apartat 4 de l'article 36 de la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya estableix que "els prestadors de serveis de comunicació audiovisual de gestió privada no poden difondre continguts per encàrrec de les administracions públiques, llevat dels publicitaris i dels casos d'ens locals que no puguin prestar directament el servei públic establert pels articles 32 i següents, per motius tècnics, econòmics, demogràfics o altres de naturalesa anàloga, l'existència dels quals sigui apreciada pel Consell de l'Audiovisual de Catalunya [...]".

La possibilitat de les administracions públiques d'encarregar a prestadors privats difondre continguts de servei públic té, per tant, un caràcter absolutament excepcional i no pot ser un recurs habitual de prestació del servei públic audiovisual local.

El CAC va enviar el 21 de juliol passat un escrit a l'alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, en què se l'adverteix que, en cas de voler mantenir aquesta situació, és preceptiu sol·licitar al CAC l'excepcionalitat que preveu la Llei. En concret, segons explica l'escrit, correspon a l'Ajuntament de Sabadell justificar l'existència de motius tècnics, econòmics, demogràfics o d'altres de naturalesa anàloga que impossibilitin la prestació directa del servei públic de televisió. Així mateix, cal que l'Ajuntament de Sabadell justifiqui les missions de servei públic que emparin els continguts que s'encarreguen a un prestador privat, així com que acrediti la inexistència de prestadors de serveis de televisió de titularitat pública que emetin a la demarcació de Sabadell.

Font: CAC

divendres, de juliol 18, 2008

Gara: Práctica ilegal y asidua ejecutada con impunidad

Las escuchas sin orden ni permiso judicial y por las vías más variadas son una práctica tan ilegal como habitual, que las Fuerzas de Seguridad del Estado y agentes del Centro Nacional de Inteligencia desarrollan de manera impune. Ni los casos más evidentes, como el descubierto en la sede de HB en Gasteiz, ni los que han afectado a personas aforadas, incluido el lehendakari, han tenido sanción práctica final.

p004_f01.jpg

Iñaki IRIONDO

El espionaje político es una práctica delictiva pero consentida por los poderes del Estado español, hasta el punto de que sus autores saben que actúan en condiciones de casi total impunidad y con protección oficial. Los hechos así lo demuestran. En los pocos casos en los que se ha demostrado la existencia de escuchas ilegales, la depuración de responsabilidades ha acabado diluyéndose y quedando en nada.

Un ejemplo paradigmático es el de las escuchas descubiertas en la sede de HB de Gasteiz en marzo de 1998. A raíz de un cambio de centralita telefónica se encontró un dispositivo en el falso techo que llevaba cables al piso superior, alquilado por el Cesid, y donde aparecieron numerosas grabaciones de conversaciones privadas. La condena inicial contra dos directores del espionaje español y contra dos de sus agentes, dictada por la Audiencia Provincial de Araba tras una instrucción llena de obstáculos oficiales, fue corregida por instancias judiciales superiores, hasta acabar absolviendo o indultando a todos los condenados. Y el Tribunal Supremo se permitió escribir en la sentencia que espiar a HB -una formación legal durante los años de escuchas- «no puede llamar la atención».

Un caso más cercano nos lleva a las fechas posteriores al 11-M de 2004. En julio de ese mismo año trascendió públicamente una «nota informativa» del CNI en el que daba cuenta de conversaciones telefónicas mantenidas tras los atentados de Madrid entre el presidente de ERC y Conseller en Cap de la Generalitat de Catalunya, Josep LLuís Carod- Rovira, y el parlamentario de Sozialista Abertzaleak Arnaldo Otegi y entre éste y el lehendakari, Juan José Ibarretxe, y el parlamentario de EA Rafael Larreina. EA y ERC solicitaron la comparecencia en comisión del Congreso del director del CNI y de la vicepresidenta del Gobierno a fin de que informaran sobre el porqué de estas escuchas y la garantía de la protección del secreto de comunicaciones. Las peticiones, efectuadas en julio de 2004, no fueron atendidas en toda la legislatura y acabaron caducando con la disolución de las Cortes.

En torno a GARA

Lo ocurrido ahora en la delegación de Iruñea no es el único episodio que hace pensar en la existencia de un espionaje ilegal y en el que de una u otra forma aparece afectado este diario. Hace diez años, cuando comenzaba a ponerse en marcha GARA, en la primera visita al local que hoy es la redacción de Donostia se observó un extraño montaje que hacía sospechar que se habían estado realizando escuchas al local situado debajo, en el que está la sede de EA. La planta de edificio estaba como había quedado de obra (techo, suelo y columnas, ninguna pared), pero «en una zona -recuerda una persona que visitó el edificio- se había levantado una especie de habitáculo, creo que con láminas de madera o algo parecido, en el que había evidencias, como algún instrumento de gimnasia, que dejaba claro que alguien había estado allí pasando mucho tiempo. A aquel habitáculo llegaban varios tubos de plástico, de los que se emplean para canalizar cables, que conectaban con el piso de abajo».

El otro caso afectó directamente a la primera directora de este diario, Mertxe Aizpurua. «Un familiar llamó en una ocasión a mi domicilio -comenta- y escuchó la conversación que había mantenido yo la víspera en mi casa. No por teléfono, sino en casa». Una muestra de cómo el teléfono puede ser utilizado también a modo de micrófono para controlar todo tipo de conversaciones que se produzcan cerca de él.

Al PNV, en el despacho del Congreso

En 2003 las secretarias del grupo del PNV en el Congreso comenzaron a notar ruidos extraños en sus teléfonos. Aparecían interferencias y, en una ocasión, tras marcar un número exterior y antes de oír el tono de llamada, escucharon la reproducción de una conversación del día anterior. El grupo denunció el caso a la presidenta de la Cámara y uno de los agentes de la comisaría del Congreso revisó la instalación y dijo que no había observado nada raro.

El entonces diputado Iñaki Anasagasti cuenta en su libro «Agur Aznar» que le preguntó a un dirigente del PSOE si pensaba que les habían estado espiando o si creía que todo era un montaje propagandístico del propio PNV. «Por supuesto que os han puesto escuchas -le respondió- pero esta sociedad está tan vacunada contra el nacionalismo que digáis lo que digáis, denunciéis lo que denunciéis, nadie os hará el menor caso».

También el parlamentario de Ezker Batua, Oskar Matute, tiene la sensación de haber sido espiado en más de una ocasión. En los tiempos en los que se estaba fraguando el Acuerdo de Lizarra-Garazi, en cuya gestión y desarrollo participó, se encontró en dos ocasiones el coche abierto y lo único que le faltaban eran algunos papeles.

A la izquierda abertzale, con descaro

El espionaje contra la izquierda abertzale ha sido una constante, pero en los últimos años se observa un mayor descaro y osadía por parte de los encargados del control, llegando a haber instalado sistemas de escuchas dentro de domicilios particulares, como el que un ex preso político comparte con otros compañeros de piso, y artilugios de seguimiento en los vehículos de varios militantes independentistas. Además de la función de control y obtención de información, este tipo de actuaciones tienen también la intención de intimidar a sus víctimas.

Uno de los episodios más chuscos en materia de espionaje lo sufrió el dirigente abertzale Arnaldo Otegi en verano de 2004. Dos hombres que se hacían pasar por empleados de Euskaltel entraron en su domicilio aduciendo que debían tomar imágenes del cableado de la fachada. Una vez en la casa grabaron de forma disimulada imágenes del interior, lo que despertó sospechas. La empresa telefónica negó haber encargado un trabajo de ese tipo, por lo que la familia de Otegi presentó la oportuna denuncia, aportando la matrícula y datos del vehículo de los dos falsos técnicos de telefonía.

Durante el último proceso negociador las labores de seguimiento y control de los interlocutores de Batasuna no se frenaron en ningún momento, hasta el punto de que había mahaikides que ya conocían a los agentes encargados de sus seguimientos y cruzarse con ellos en la acera al salir de casa o verlos esperar dentro de sus vehículos en las cercanías de donde tenían aparcado el coche daba lugar a situaciones paradójicas. Pero no siempre las actuaciones policiales son tan evidentes y se limitan al seguimiento personal. El asesor de la comisión negociadora de Batasuna, Unai Fano, encontró un sistema de GPS, activable por teléfono, en su coche. Curiosamente, cuando el 1 de febrero de 2007 Fano viajaba hacia Bilbo a la rueda de prensa de denuncia del caso, fue retenido violentamente por la Guardia Civil. Pero el artilugio ya estaba en la capital vizcaina para ser expuesto ante la prensa.

Pese a las denuncias presentadas en todos los casos, no consta que haya ningún tipo de actuación penal contra los espías.

Font: Gara

dimecres, de juliol 16, 2008

L’ADENC denuncia les obres del 4rt Cinturó al nord de Terrassa



400 PERSONES SEGUEIXEN LA BICICLETADA EN DEFENSA DELS CAMINS, ELS CARRILS BICI I LES VIES VERDES AL VALLÈS

Una trentena de persones van fer el recorregut de Badia i Barberà del Vallès i es van juntar amb la columna ben nudrida de bicicletaires que venien de Castellar i Sabadell al punt del pont del Ripoll, a Can Llobateres, seguint el camí paral•lel al riu Ripoll fins a a l'ajuntament de Ripollet. Un cop arribats i arribades a Ripollet, es va fer un recorregut urbà per la ciutat que va acabar en una
botifarrada popular gratuïta per a tots i totes les bicicletàries.La bicicletada va servir, pel cas de Barberà, per veure com els carrils bici no tenen continuïtat i sempre estan supeditats a les vies per a cotxes, com passa també amb els camins, ja que tot el camí paral•lel al Ripoll té talls en els punts que es connecta amb Sabadell i Ripollet. I, per últim, es va poder comprovar el deslligam entre el nucli urbà de Barberà i l'àrea del Ripoll des del punt de vista d'una mobilitat de proximitat i sostenible, ja que no existeix cap xarxa digna, adaptada i segura que connecti aquests espais. La bicicletada també hauria de servir per posar evidència que les connexions a peu i en bicicleta amb municipis veïns són dificultoses, com passa amb Badia, o inexistents, com passa amb Cerdanyola, sense oblidar que les connexions amb bici i a peu entre el nucli urbà de Barberà i l'espai natural del Ripoll i els polígons industrials del
seu terme també són inexistents. La importància del corredor entre el riu Sec i el riu Ripoll, per on es vol fer passar la Via Interpolar, també es veu com clau per poder aconseguir uns itineraris i camins que connectin diferents espais fluvials, forestals i naturals a través dels nuclis urbans de Badia i Barberà, per la qual cosa és clau preservar aquest corredor de propostes agressives contra la mobilitat de proximitat i sostenible com la de la Via Interpolar.
El compromís de l'EAB, com d'altres que s'han pres fins al moment, és treballar perquè a Barberà i entre els municipis veïns i les vies verdes de la comarca es faci realitat i efectiva una xarxa de camins i carrils bicis. Moltes gràcies a totes les persones que vau fer possible la bicicletada.

Esquerra Alternativa per Barberà
15 de juliol de 2008

En espais d'internet autoproduïts per veïnat de Barberà també podeu trobar més informació sobre la bicicletada. Felicitats i ànims a totes les persones que generen informació i pensament crític a la nostra ciutat:
http://terueltambienexiste.blogspot.com/2008/07/queremos-carril-bici.html

--------------------------------------------------------------------------
Manifest que es va fer públic durant la bicicletada

PER UNA MOBILITAT SOSTENIBLE: VOLEM ANAR EN BICI I A PEU

Des de les Candidatures Alternatives del Vallès (CAV) apostem per unmodel de mobilitat sostenible, respectuós amb el medi ambient i que no malmeti els escassos espais naturals que ens queden al Vallès. Ara que la segona crisi del petroli encareix els carburants, ara que el canvi
climàtic ja és una evidència, té més sentit que mai parlar de mobilitat sostenible. I que més sostenible, menys contaminant i més allunyat de continuar gastant combustibles fòssils que usar la bicicleta i l'anar a peu com a mitjans de mobilitat.

En això tothom hi està d'acord. Però vet aquí que anar amb bici i a peu per fer els desplaçaments de la vida diària (anar a treballar, a comprar, a estudiar, ...) no és senzill per als que ho vulguem fer. No tenim les ciutats ni els espais interurbans adaptats per la bicicleta i el caminar. Els amos dels carrers i les carreteres continuen sent els cotxes. En aquest context la bicicleta queda elegada a un ús recreatiu, que està sent massiu, però ha de competir amb els cotxes i
els i les vianants per a poder ser un mitjà de transport per anar a treballar i per la vida diària.

Per tot plegat des de les CAV volem reivindicar que les administracions facin les inversions necessàries per tal que la bicicleta i el caminar siguin els mitjans de mobilitat per la vida
diària. Això vol dir:
- carrils bici segurs a les ciutats,
- carrils bici interurbans,
- itineraris per a bicis fins als polígons industrials,
- camins segurs per anar a peu dins de la ciutat i fora d'ella,
- l'adequació i perllongament de les vies verdes del Vallès com a espais lliures de cotxes, per anar a peu i en bici.

Des de les CAV treballarem propostes i iniciatives a cadascun dels nostres municipis i a nivell comarcal per a fer possible que puguem moure'ns en bici i a peu per fer els nostres desplaçaments quotidians de manera segura.

UNA ALTRA CULTURA DE LA MOBILITAT ÉS POSSIBLE

Agraïments: Associació Bicis-Chopper, Policia Local de Ripollet,
Patronat de Cultura de Ripollet, Protecció Civil de Ripollet.

Les CAV som: Alternativa Ciutadana de Rubí (ACR), Alternativa
d'Esquerres per Badia (AEB), Altraveu de Castellar (AV), Candidatura
d'Unitat Popular de Sant Cugat (CUP), Candidatura d'Unitat Popular de
Terrassa (CUP), Col•lectiu Obrer i Popular-Compromís per Ripollet
(COP-CpR), Entesa per Sabadell (ES) i Esquerra Alternativa per Barberà
(EAB).

diumenge, de juliol 13, 2008

El cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona va mentir sobre els incidents de la Plaça Espanya

Les ferides de Xavier Vilaró no provenen d'una pilota de goma · El màxim responsable de la policia local va ser ferit en una baralla · Fonts diverses apunten que la baralla va tenir lloc en un prostíbul

La polèmica sobre els incidents la nit de la final de l'Eurocopa, en els quals va resultar ferit de gravetat el cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona Xavier Vilaró ha donat un tomb radical. Xavier Vilaró no va rebre l'impacte de cap pilota de goma dels Mossos, impacte que el propi Vilaró i l'Ajuntament de Barcelona apuntaven com a causa de la seva hospitalització i de la pèrdua de la melsa. De fet ni tan sols era a la Plaça Espanya quan els Mossos van carregar contra els manifestants que celebraven el triomf de l'equip espanyol.
Les ferides múltiples que el van obligar a anar a l'hospital hores després van ser causades en una baralla que hauria tingut lloc aquella mateixa nit abans de la càrrega i quan ell era en un local que fonts diverses defineixen com a prostíbul. Segons fonts consultades per VilaWeb Vilaró ni tan sols era a Barcelona i la seva participació en la coordinació policial davant els incidents greus d'aquella nit la va fer per telèfon. El telèfon li ha estat intervingut. El govern bipartit de l'Ajuntament ha defensat aquests dies de manera insistent la primera versió dels fets (la de l'impacte d'una pilota de goma) i fins i tot ha explicat el trajecte a peu per la ciutat que el cap de la Guàrdia Urbana hauria fet, pressumptament, aquella nit.
L'aclariment dels fets provocarà aquest diumenge sens dubte una autèntica tronada política contra l'alcalde socialista de Barcelona, Jordi Hereu. L'Ajuntament primer va amagar durant cinc dies que el màxim responsable de la policia local era a l'hospital malferit i després ha defensat sense fisures una versió falsa dels fets malgrat que des de dijous començaven a saber-se detalls en cercles polítics i periodístics que posaven molt en qüestió la versió defensada per l'Ajuntament.

Els fets van passar diumenge 29 de juny. A les 8'45 va començar la final de l'Eurocopa que enfrontava Espanya i Alemanya. El partit va acabar al voltant de quarts d'onze i poc després van començar els incidents amb seguidors espanyols que van ser especialment violents a la Plaça Espanya.
Fins allà s'hi va desplaçar una unitat dels Mossos d'Esquadra que va carregar amb pilotes de goma contra la gent concentrada a la 1.35 de la matinada. Segons la versió acceptada fins ara el cap de la Guàrdia Urbana, de paisà, es trobava al carrer Tarragona quan va començar la càrrega i va rebre l'impacte d'una pilota de goma. Hores després ingressava a l'Hospital del Mar en estat crític, on s'hi va estar fins aquest mateix cap de setmana.
No va ser, tanmateix, fins divendres dia quatre, cinc dies després que l'Ajuntament de Barcelona va informar de forma oficial de l'incident. Ho va fer a través d'aquesta nota en la qual parlava de colps però no esmentava cap pilota de goma. Des d'unes hores abans la notícia de l'hospitalització des de dilluns del cap de la Guàrdia Urbana havia començat a circular amb insistència. I immediatament van començar les protestes per la manca d'informació per part de l'Ajuntament durant cinc dies, atesa la gravetat dels fets. Els partits de l'oposició van reclamar que s'aclarís què havia passat i la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona va fer pública aquesta nota en la qual reprovava l'opacitat del govern municipal.
Els Mossos d'Esquadra van reconèixer que sabien des de dilluns que Vilaró havia estat hospitalitzat però afirmaven ignorar-ne les raons, malgrat que havien escoltat rumors sobre la pilota de goma. En diverses ocasions aquests dies els responsables dels Mossos han dit que ells no tenien cap constància de la presència de Vilaró a la Plaça Espanya tot i que algunes fonts afirmaven també que Vilaró i el cap de l'operatiu dels Mossos havien parlat per telèfon. Pel que fa al Govern el conseller Quim Nadal en l'habitual conferència de premsa dels dimarts va dir simplement que el govern no havia rebut cap notificació de l'Ajuntament sobre l'hospitalització del cap de la Guàrdia Urbana.

La versió de l'Ajuntament
Dimecres nou, un dia després i deu dies ja després dels incidents, la regidora de Seguretat Assumpta Escarp va comparèixer en conferència de premsa (vegeu-ne ací la nota oficial i el vídeo de la mateixa) i va dir que el mateix Xavier Vilaró havia confirmat des de l'hospital que les ferides que tenia eren a causa de l'impacte d'una pilota de goma dels Mossos. La regidora va assumir la responsabilitat pel criticat silenci de cinc dies que va justificar afirmant que s'havia volgut "allunyar de l'especulació" i que s'havia intentat mantenir la màxima discrecció per respecte a l'afectat i la seva família.
Dos dies després, i dotze dies després dels incidents, la mateixa regidora es va reunir per primer vegada amb els grups de l'oposició per a confirmar-los la versió dels fets exposada al públic, de nou tot afirmant que l'Ajuntament l'havia contrastat amb el cap de la Guàrdia Urbana. Escarp va situar Xavier Vilaró a l'alçada de l'Hotel Plaza en el moment de rebre l'impacte de la pilota i va dir que anava sol i vestit de paisà. El dia abans l'alcalde de Barcelona Jordi Hereu havia arribat a dir que era un "insult" la insinuació que el cap de la Guàrdia Urbana no estava de servei sinó celebrant el títol aconseguit per la selecció espanyola.

Dubtes importants
Aquesta insinuació era una de les moltes que havia circulat per les redaccions de diaris i en cercles polítics per a explicar un cas cada vegada més embolicat i amb interrogants molt grans sobre la taula. Algun d'aquest interrogant venia de lluny: què feia el cap de la Guàrdia Urbana de paisà i sol enmig dels incidents? L'Ajuntament va respondre de forma repetida aquesta pregunta dient que és habitual que el cap de l'operatiu policial supervisi l'escenari d'una actuació. Però no és normal que ho faci sol. Vilaró, a més, coneix perfectament com actuen els Mossos i la senyal de que anaven a entrar disparant a la plaça va ser molt clara. Per quina raó s'hauria quedat, sol i de paisà, en la trajectòria de tir?
I després hi havia el fet que una sola pilota de goma hagués fet tan mal. Primer es va parlar de la melsa, després van aparèixer problemes en un braç i finalment una greu complicació de pulmó, un retrat que més que l'impacte d'una bola remetia a una pallissa. Però una pallissa de qui? Hom insinuava que podia haver estat reconegut per algun dels grups d'extrema dreta presents a la plaça però aquesta hipòtesi no semblava tenir fonament ja que hauria cridat l'atenció en una plaça ocupada per milers de persones.
Però divendres, mentre la regidora Escarp informava als grups de l'oposició, la situació va fer un gir inesperat i va començar a prendre cos amb força la hipòtesi que tot fos una gran mentida, creada no sé sap ben bé per qui per a tapar una possible pallissa, molt gran, al cap de la Guàrdia Urbana, que no hauria tingut lloc a la Plaça Espanya sinó en un altre lloc. Així s'hauria usat la càrrega per a justificar unes lesions de difícil explicació. Tot al llarg del dia, enmig de moltíssims rumors, anaven emergint dues grans tesis que desmuntaven el castell de cartes creat des de l'Ajuntament. La primera afirmava que les ferides de Vilaró havien estat tractades en un centre mèdic abans de la 1.35 de la matinada de dilluns, moment de la càrrega dels Mossos d'Esquadra. I La segona DEIA que, contra el que afirmava el consistori, Vilaró no havia estat físicament a la Plaça Espanya i fins i tot es començava a dubtar que estigués a Barcelona, fet que es podria considerar molt greu ja que era evident que si guanyava la selecció espanyola de futbol la ciutat tindria problemes de tota classe, des del trànsit a incidents amb grups violents. Finalment ahir, dissabte al vespre, començaren a circular informacions de diversos mitjans que anaven a desembocar en l'escàndol que ara mateix rebota sobre l'Ajuntament de Barcelona i que, amb tot, segueix tenint importants llacunes per resoldre: El motiu de la baralla, l'indret on va tenir lloc (que algunes fonts arribades a VilaWeb situen fins i tot al País Valencià), el que hi feia el cap de la Guàrdia Urbana i màxim responsable policial de l'Ajuntament, amb qui hi era i com és que no era treballant per a controlar els incidents. Tot això però també qüestions amb una molt forta incidència política com la que pregunta com és que l'Ajuntament de Barcelona ha intentat primer amagar els fets i després ha corroborat una informació falsa de conseqüències tan greus.

Font: Vilaweb.cat

dissabte, de juliol 12, 2008

Èxit de la campanya Som Lo Que Sembrem als mercats municipals

Aquesta setmana del 7 a l'11 de juliol, voluntaris i voluntàries de la campanya Som Lo Que Sembrem ha visitat diversos mercats municipals del Vallès Occidental, ja que és en aquests on cal defensar amb més força la biodiversitat local i les varietats autòctones conreades des de fa centenars d’anys pels nostres agricultors. L'objectiu de la campanya és demanar que el Parlament aprovi la proposició de llei a la qual ja han donat suport més de 50000 ciutadans i que declara Catalunya Territori Lliure de Transgènics. L’objectiu no només és aturar aquest tipus de cultiu, sinó també de garantir un etiquetatge dels productes que en contenen matèries primeres; especialment la carn, la llet i els ous dels animals alimentats amb pinsos transgènics, perquè són la principal via d’entrada dels transgènics –soja i panís- a la nostra dieta. És significatiu, doncs, que gran part dels dependents de les carnisseries dels mercats que la campanya ha visitat hagin donat suport amb la seva signatura.

Els mercats on s'han realitzat la recollida de signatures han estat el mercat central de Sabadell dilluns, el de Rubí dimarts, el de la Independència a Terrassa dimecres, el de Pere San de Sant Cugat dijous, i els dos mercats de Cerdanyola divendres. La proposta de llei ha tingut molt bona acollida a la majoria de les parades i també entre els ciutadans que encara aposten per aquest sistema de distribució d'aliments més tradicional.

Val a dir que l'objectiu de la campanya no és tan sols entrar la llei al parlament, sinó també informar respecte aquesta polèmica tecnologia alimentària i facilitar un debat, ja que, malgrat que es tracta d’un tema complex i aliè a la nostra vida quotidiana, els productes modificats genèticament o derivats d’aquests es troben en els nostres mercats i supermercats i els ingerim habitualment sense saber-ho. Des d’aquí fem una crida a tota persona que estigui interessada en rebre més informació o en participar-hi a contactar amb ilp@somloquesembrem.org. – www.somloquesembrem.org.

Catalunya és la segona regió europea amb més quantitat de cultius transgènics, més de 17000 ha. Els organismes modificats genèticament o transgènics són organismes vius que han estat creats artificialment al laboratori mitjançant l’enginyeria genètica, i actualment no s’han realitzat estudis científics exhaustius sobre quins impactes poden generar un cop entren en contacte amb la natura o dins la cadena alimentària. La manipulació genètica implica jugar amb l’essència de la vida de l’organisme al qual se li està modificant el seu codi genètic, ja que passarà a ser un altre organisme, un transgènic. Cal dir que els gens dins el codi genètic no actuen independentment expressant una sola característica de l’organisme, sinó que els gens expressen caràcters o característiques de forma lligada amb altres gens. Per tant, el risc no és zero: sempre hi ha espai pel dubte, ja que aquest organisme pot actuar o funcionar de forma inesperada un cop alliberat. A més, alliberar un OMG al medi suposa una pèrdua de biodiversitat, no només pel fet que es deixen de cultivar varietats autòctones i locals que fa centenars d’anys els nostres avantpassats van escollir i millorar de forma natural ja que presentaven unes qualitats organolèptiques desitjades, o bé perquè s’adaptaven millor a la regió, sinó també perquè les varietats transgèniques es poden hibridar amb cultius tradicionals, en retrocés d’aquests darrers. Paga la pena perdre aquesta riquesa biològica que s’ha conservat fins avui dia i que donen identitat a cada regió?


Som Lo Que Sembrem
El Vallès, 11 de juliol de 2008

dijous, de juliol 10, 2008

Valoració de la concessió excepcional als golfs de Torrebonica i Can Sant Joan

L'ADENC QÜESTIONA L'AUTORITZACIÓ EXCEPCIONAL D'AIGUA REGENERADA ATORGADA PER L'AGÈNCIA CATALANA DE L'AIGUA ALS CAMPS DE GOLFS DE CAN SANT JOAN (RUBÍ I SANT CUGAT DEL VALLÈS) I DEL REAL CLUB DE GOLF EL PRAT (TERRASSA)

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha aprovat amb caràcter d'urgència aquest dilluns 7 de juliol una concessió d'aigua per a reg per tal que els golfs del Real Club de Golf el Prat i de Can Sant Joan afrontin els seus problemes de manca d'aigua que podrien posar en situació de crisi les seves instal·lacions.

La concessió pot suposar una afectació de la qualitat de l'aqüífer de Torrebonica.

L'ADENC considera que, malgrat les condicions imposades en la concessió, l’Agència Catalana de l’Aigua ha prioritzat els interessos dels golfs per davant dels interessos públics i de la protecció de l'aqüífer de Torrebonica.
Els antecedents
El passat 27 de juny les instal·lacions de tractament de les aigües residuals que subministren aigua regenerada al camp de golf del Real Club de Golf el Prat (RCGP) i de Can Sant Joan van patir un incendi (fortuït segons les fonts consultades). Aquest incident ha deixat inutilitzat el sistema de dessalació de les aigües de reg dels dos camps de golf. Aquest procés de dessalació és un element clau en el tractament de les aigües residuals perquè puguin ser utilitzades per reg. La reparació de l'EDR (nom tècnic de la planta) no estarà enllestida fins d'aquí a uns tres mesos aproximadament. En aquests tres mesos la planta sembla que pot efectuar part del tractament i adequar els paràmetres fisicoquímics a les condicions establertes en la concessió d'aigües vigent i que és del 2001. Tots els paràmetres, excepte el de la conductivitat elèctrica, és a dir, el valor que mesura la capacitat d'un element per deixar passar el corrent elèctric, i que en el cas de l'aigua està associat a la concentració de sals dissoltes.

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), l’administració hidràulica de Catalunya, ha atorgat amb caràcter excepcional, amb un període de vigència de tres mesos, una nova concessió que possibilita el reg dels dos golfs amb aigua amb un nou valor de conductivitat més permissiu. Si fins ara, i quan es recuperi la normalitat, el valor màxim de referència eren 1200 microsiemens (unitat de mesura de la conductivitat), el valor màxim ara atorgat per aquest tres mesos és de 2500 microsiemens sempre que es produeixi 5 dies seguits. Aquesta nova concessió també estableix un sistema de vigilància diari per detectar possibles alteracions de la conductivitat en una sèrie de punts de control.


La valoració de la decisió de l’ACA
Si bé des de l’ADENC reconeixem el caràcter no ordinari de la situació, alhora considerem que hi ha diversos factors que permeten qüestionar la idoneïtat d’aquesta concessió.

1.- El problema sorgit amb l’EDR és un problema exclusiu dels dos concessionaris. La concessió d’uns drets per utilitzar aigua (en aquest cas i en totes les concessions), no pressuposa que l’ACA en garanteixi la disponibilitat, i més si els problemes són conseqüència d’un problema intern de les instal·lacions dels concessionaris.

2.- És de suposar que habitualment l’administració aprova disposicions de caràcter general i que no les ajusta als interessos de particulars. Si això no fos així, en aquest cas podríem dir que estaríem davant d’una disposició ajustada als interessos privats i en molts altres àmbits també ens trobaríem amb disposicions en situacions d’excepcionalitat per qüestions diverses (un eximent o rebaixa de liquidació d’impostos a una societat per problemes econòmics ocasionats per una mala gestió...).

3.- D'acord amb l'origen industrial de part d'aquestes aigües residuals, l’augment del llindar màxim de la conductivitat permet pressuposar que també se superaran els llindars màxims de presència de metalls pesants (plom, zinc, cadmi, bor..). En aquest sentit, el sistema de seguiment diari de la qualitat de l’aigua hauria d'aturar l’executivitat de la concessió en pocs dies.

4.- En la concessió del 2001, el límit màxim de la conductivitat va ser situat a 1200 microsiemens per part de la mateixa ACA, entre d’altres arguments, per evitar la contaminació de l’aqüífer existent a Torrebonica. L’augment aprovat ara pot tenir repercussions en l’aqüífer, però aquesta incidència no serà immediata, ja que l’aqüífer es troba a uns 20 metres de profunditat. Per tant, malgrat que el sistema de seguiment diari també s’aplica sobre uns pous perimetrals al golf, la detecció d’aquestes anomalies es produirà sempre després d’un temps de reg amb aigua amb una conductivitat més elevada: probablement quan la concessió extraordinària estigui a punt d’expirar d'aquí tres mesos.

A més, aquestes anomalies sobre el valor de conductivitat també es poden estendre als metalls pesants, sobre els quals es mantenen els mateixos criteris de seguiment i control de l'any 2001. Entenem que precisament sobre aquests paràmetres s'ha de fer un especial seguiment i exhaustiu atès que el funcionament parcial actual de l'EDR pot significar un increment de metalls pesants, i que podria no ser detectat fins d'aquí a un mes en el condicions ordinàries de seguiment.

5.- Malgrat que entenem que l’incident a l’EDR ha estat fortuït, cal tenir en compte que d’ençà de la concessió del 2001 el RCGP ha sol·licitat
a) l’eliminació de les analítiques de metalls pesants en l’aigua de reg;
b) una modificació del valor màxim de conductivitat; i
c) fruit d’un incompliment reiterat dels paràmetres de qualitat de l’aigua de reg provocat per la mala gestió de les seves pròpies aigües residuals, l’autorització per abocar les aigües residuals de la casa-club fora del golf, en lloc d’aprofitar-les pel reg del mateix camp, autorització que finalment ha estat reconduïda cap a aquesta finalitat fonamentalment per les al·legacions presentades per l'ADENC.

Aquest augment puntual de la conductivitat s’acomoda perfectament dins l’estratègia del RCGP d’aprofitar la concessió del 2001, titllada per ells com a molt restrictiva i penalitzadora, com a concessió paraigües per, amb el temps, anar sol·licitant modificacions que en desvirtuïn els objectius inicials: garantir la no afectació de l’aqüífer.

Des de l’ADENC entenem que el paper de l’administració és el de compatibilitzar els interessos públics amb els privats, però sense deixar de considerar la prevalença dels interessos públics. Més encara quan els escenaris de restriccions per una sequera severa en l'abastament d'aigua són recents. En els escenaris actuals incerts respecte a les variacions en la disponibilitat d'aigua provocades pel canvi climàtic, les precaucions pel que fa a la qualitat i afectacions a aqüífers disponibles són necessàries.

6.- Les consultes prèvies a l'atorgament d'aquesta concessió excepcional han estat molt restringides (només dos dies abans de la resolució i només a l'ADENC), quan hi ha altres administracions (Departament de Salut, i ajuntaments de Terrassa, Rubí, Sabadell i Sant Cugat del Vallès), entitats i particulars afectats. Si més no, ha mancat una major transparència i caràcter formal en les comunicacions, alhora que disposar de temps i espai administratiu per, com a mínim, al·legar sobre la proposta de resolució. Ara només podem fer valdre la nostra discrepància directament a través d'un recurs de reposició o interposant un contenciós administratiu.


Què demanem a l'ACA i als ajuntaments de Terrassa, Rubí, Sabadell i Sant Cugat del Vallès ?
Reiterem la nostra oposició a la concessió excepcional, fet que formalitzarem amb la presentació d'un recurs de reposició davant l'ACA.

Amb tot, alhora demanem a l'ACA i als ajuntaments dels termes municipals afectats per l'abocament un seguiment diari de les condicions de reg d'acord amb les condicions particulars de la concessió excepcional, i una ampliació d'aquest seguiment a la resta de paràmetres establerts en la concessió del 2001.

ADENC

El Vallès, 10 de juliol de 2008


COMIUNICAT DE PREMSA DE L’ASSEMBLEA PER UN HABITATGE DIGNE DE SABADELL

L’Assemblea per un Habitatge digne de Sabadell va iniciar la seva activitat el juliol del 2007 davant les greus mancances d’habitatge social a Sabadell i els llargs terminis existents per a obtenir-ne tot i les demandes nombroses que els sabadellencs i sabadellenques fan a l’administració. La seva creació era continuació d’altres iniciatives en demanda d’habitatge digne, assequible, accessible i sostenible existents a la ciutat. Treballem, doncs, per tal que l’habitatge sigui un dret bàsic universal i exigible, sobretot en els casos de més necessitat i en persones en perill d’exclusió social.

Aquest dissabte 12 de juliol l'Assemblea per un Habitatge Digne de Sabadell (AH DS) celebra el seu primer aniversari a la Plaça Marcet.

El programa previst és el següent:

11:00 h: Taller per a fer casetes de cartró.

12:00 h: Trobada amb entitats d'immigrants, intercanvi d'experiències.

14:00 h: Dinar.

16:00 h: Cantautor

18:00 h: Xerrada amb activistes contra el Pla Caufec, una víctima d'assetjament immobiliari i un membre de l'assemblea per un habitatge digne.

19:30 h: Teatre social

21:00 h – 00:00 h: Musica i barra amb entrepans

00:00 – 02:00 h: Musica amb punxadiscos.

Des de l'AHDS volem destacar que des de l'Ajuntament d'aquesta ciutat ens hem trobat amb una incomprensió enorme i tota una sèrie d'obstacles que finalment ens han impedit celebrar el primer aniversari de l'Assemblea tal i com hauríem volgut. Aquests conflictes al voltant d´ actes que volíem celebrar posa de relleu la contradicció entre les polítiques de participació de l'Ajuntament i la pràctica que es troba qualsevol entitat ciutadana a l'hora d'organitzar actes a la ciutat.

La nostra reivindicació no es pot aturar fins que tots els ciutadans de Sabadell tinguin accés a un habitatge digne a un preu social proporcional als ingressos i que l’habitatge sigui un dret bàsic universal per a tothom a la nostra societat, com en el cas de l’educació i la sanitat.



Presentació Respolis - Sabadell

Respolis – Sabadell, ahir va presentar en roda de premsa al Casal Pere Quart el primer informe elaborat per la seva Comissió de Seguiment sobre les promeses electorals que el partit guanyador de les eleccions municipals del passat 27 de maig de 2007 va fer durant la seva campanya electoral.

Fidel al seu objectiu fundacional (http://sbd07.respolis.cat/), i malgrat que les passades eleccions municipals cap de les formacions polítiques que van subscriure el document de compromís amb aquesta entitat sabadellenca va arribar al capdavant del govern municipal, compromís mitjançant el qual es comprometien a incloure en el seu programa electoral les propostes de la consulta ciutadana feta per Respolis – Sabadell (http://sbd07.respolis.cat/) i presentar la seva dimissió si al cap de 2 anys de govern no havia complert el 85% dels seus compromisos, la Comissió de Seguiment de Respolis va decidir fer el seguiment de les promeses electorals que el PSC, com a partit guanyador, ha de complir durant la legislatura 2007-2011 (http://sbd07-11.respolis.cat).

La Comissió de Seguiment va constituir-se el dia 13 de novembre de 2007 i està formada per persones que hi col·laboren aportant informació rigorosa gràcies a l'interès personal o l'experiència professional que tenen en matèria que han escollit.

Aquest primer informe pretén donar a conèixer a la ciutadania la posada en marxa d'aquesta iniciativa de participació ciutadana, facilitar els detalls de funcionament de la Comissió per generar confiança en la informació que presenta i animar d'altres persones perquè s'afegeixin a col·laborar en el seguiment de les promeses i compromisos electorals de l'Equip de Govern municipal. També presenta el resultat del seguiment d'una promesa electoral ja acomplerta: la creació del Consell de la Solidaritat. A partir d'ara, la Comissió continuarà publicant periòdicament informes sobre la millora de l'atenció sanitària, l'atenció a les persones dependents, transport, habitatge...

Per tal de poder garantir la seva tasca, la Comissió ha dissenyat un sistema que recull fidelment i sistemàtica la informació aconseguida de cada àmbit i els seus membres assisteixen a reunions mensuals per posar-la en comú. Les persones interessades a col·laborar amb la Comissió de Seguiment de Respolis – Sabadell poden escriure a respolis.sbd@gmail.com

Activitats de l'Esbart Sabadell Dansaire

Aquest cap de setmana l’Esbart Sabadell Dansaire farà doblet d’actuació, dissabte a Tuir (Catalunya Nord) i diumenge a Sabadell (Festa Major de Can Feu)

L’Esbart Sabadell Dansaire és l’esbart convidat a participar a l’acte de celebració del 50è aniversari dels Dansaires Catalans de Tuir.

Per aquest motiu la nostra entitat participarà conjuntament amb l’esbart amfitrió en una ballada de danses tradicionals catalanes que es desenvoluparà en dues parts (tarda i nit), a la mateixa localitat de Tuir (Catalunya Nord), el proper dissabte dia 12 de juliol.

En tornar de Tuir, el diumenge a les 8 del vespre, l’Esbart Sabadell Dansaire farà la seva tradicional ballada de danses tradicionals catalanes a la Festa Major de Can Feu de Sabadell.


Sabadell, 9 de juliol de 2008-07-09

dimarts, de juliol 08, 2008

Absolts els dos joves que protagonitzaren l'acció de suport a en Franki al pont de la Rambla Ibèria

La sentència reconeix que els agents no van comunicar degudament als joves que havien de baixar i, en conseqüència, no hi ha resistència ni desobediència

Aquest matí s'ha fet pública la sentència del judici, celebrat el passat 18 de juny, on s'acusava a dos joves sabadellencs de 'desobediència greu i resistència als agents de l'autoritat'. El jutjat penal número 1 de Sabadell, ha basat la sentència absolutòria en el fet que els agents no van comunicar correctament als joves que havien de despenjar-se i, en conseqüència, aquests no podien incórrer en un delicte de desobediència greu, ni resistència.

Els fets

El passat 26 de maig, a dos quarts de vuit del matí, dos joves es van penjar al pont de la Rambla Ibèria de Sabadell per exigir 'l'alliberament i amnistia d'en Franki de Terrassa', el jove condemnat a 2 anys i 7 mesos de presó acusat d'ultratjar la bandera espanyola. Després de tres hores, els Mossos d'Esquadra amb l'ajuda d'una grua, els van despenjar i detenir. La fiscalia els imputava un delicte de 'resistència i desobediència greu' i en conseqüència una pena d'un any de presó.
La sentència

D'acord amb el què apuntava la defensa, el Jutge ha dictat sentència absolutòria per als dos joves que van dur a terme l'acció. A la sentència, s'especifica que per concórrer en un delicte de desobediència greu la policia hauria d'haver donat una ordre 'als seus destinataris de manera expressa, determinant i clara', i que l'actitud de la persona que la rep 'sigui d'oberta negativa a obeir-la, i no simple renúncia'. A més afegeix que cal tenir en compte que existeix una diferència important entre la resistència activa i la passiva, i que en tot cas és aquesta segona la imputable als joves.

Amb tot, i d'acord amb el que van declarar acusats i policies, el jutge ha posat de manifest que 'no es pot obviar que el Mossos que actuaren van coincidir en assenyalar que hi havia molt soroll a la zona, que ells no es trobaven massa aprop d'on estaven penjats els acusats, i que el sistema utilitzat per “ordenar-els-hi” que baixessin va ser mitjançant gestos'. Al mateix temps assenyala que 'un cop penjats els activistes no podien baixar i/o pujar per si mateixos'. En conjunt, el dubte que els Mossos comuniquessin correctament als acusats l'ordre de baixar, i 'la provada impossibilitat de despenjar-se sense l'ajuda de tercers', han estat les raons que han portat al penal número 1 a sentenciar que no es donen els elements de tipus penal invocats per l'acusació pública i, en conseqüència, a fallar amb una sentència absolutòria.

Els dos joves, que han rebut la notícia amb eufòria, han posat de manifest que segons ells 'la sentència demostra que el fiscal pretenia donar una lliçó exemplar davant les diferents mostres de solidaritat amb en Franki, i que es va excedir en voler portar el cas a la via penal'.

Font: Vilaweb Sabadell

Veredicte IV Instants de Natura

Aquests cap de setmana s'han lliurat els premis de la quarta edició del concurs Instants de Natura que organitzen l’ADENC (Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura) i l’Obra Social Caixa Sabadell.


Aquest concurs de fotografia vol fomentar el coneixement i l'estima de l'entorn natural i especialment la biodiversitat dels Països Catalans. A més, serveix de base per a realitzar una exposició itinerant que recull una selecció de les fotografies presentades a concurs.


Premis repartits arreu de Catalunya


En l'edició d'enguany s'han premiat les fotografies següents:


  • Premi a la millor fotografia

Dins la boira, de Marc Munill Bernardich (Manlleu)

  • Premi a la millor fotografia de “Natura amenaçada, natura protegida”

Fi de la parella, de Xavier Munill Bernardich (Sils)

  • Premi a la millor fotografia de “Fauna”

Equilibris entre gegants, de Ferran Aguilar Anton (Tarragona)

  • Premi a la millor fotografia de “Flora”

Espiga, de Josep Maria Cornadó i Capdevila (Sentmenat)

  • Premi a la millor fotografia de “Natura inanimada”

Boira matinal, de Pere Font Ruiz (Olot)

  • Premi a la millor “fotografia juvenil”

Chinche, d'Òscar Cortés Abad (L'Ametlla del Vallés)

Els autors guardonats han obtingut un premi de 900 euros en la categoria de millor fotografia, 400 en la resta de categories i una una càmera digital en la de fotografia juvenil.

PODEU OBTENIR EN ALTA RESOLUCIÓ LES FOTOGRAFIES GUANYADORES DEL IV CONCURS INSTANTS DE NATURA ACCEDINT ALS SEGÜENTS ENLLAÇOS

CLIQUEU SOBRE ELS ENLLAÇOS PER DESCARREGAR-VOS-LES

Enllaç (nom de l'autor)

http://fotos.caixasabadell.com/guanyadora_millor_fotografia.jpg (autor: Marc Munill)

http://fotos.caixasabadell.com/guanyadora_natura_amenaçada.jpg (autor: Xavier Munill)

http://fotos.caixasabadell.com/guanyadora_fauna.jpg (autor: Ferran Aguilar)

http://fotos.caixasabadell.com/guanyadora_flora.jpg (autor: Josep Maria Cornado)

http://fotos.caixasabadell.com/guanyadora_natura_inanimada.jpg (Pere Font)

http://fotos.caixasabadell.com/guanyadora_juvenil.jpg (autor: Òscar Cortés)


També podeu consultar les fotografies al web de l'ADENC:

http://www.adenc.cat/activitats/2008/ExpoFotos2008/IndexExpoFotos2008.htm


El concurs


El jurat del quart concurs de fotografia ha estat integrat per: Merche Alarcón (editora gràfica de Viages National Geographic), Andreu Massagué (Obra Social Caixa Sabadell), Albert Massó (fotògraf), Meritxell Monteys (ADENC) i Toni Serra (doctor en Biologia).


En aquesta edició han participat 399 persones, i han presentat a concurs un total de 1.114 fotografies.


L'elevada participació i la gran qualitat de les imatges presentades són una mostra de l'interès que desperta la fotografia de natura a casa nostra i són alhora una motivació per continuar promovent aquestes activitats d'apropament al medi.


Exposició itinerant: 52 instants de natura


El jurat ha seleccionat 52 fotografies per formar part d'una exposició, entre les quals hi ha les sis fotografies premiades a les diferents categories.


Podeu veure totes les 52 fotografies seleccionades a

http://www.adenc.cat/activitats/2008/ExpoFotos2008/ExposicioIV_Instants_Natura_plafons.pdf


L'exposició IV Instants de natura es podrà visitar durant dos anys a diferents llocs arreu de la geografia catalana.


Fins al 14 de setembre l'exposició està instal·lada a l'Espai Natura Caixa Sabadell (masia de Can Deu. Carrer de la Prada, s/n. Sabadell). L'horari de visita és els diumenges de juliol i de setembre de 10 a 14.30 h.


Tot seguit està previst que visiti Terrassa (del 18 al 28 de setembre), Mollet del Vallès (del 15 d'octubre a l'1 de novembre), Sant Cugat del Vallès (del 10 de novembre al 8 de desembre) i Granollers (del 12 de desembre de 2008 al 25 de gener de 2009)



EXPOSICIÓ: IV Instants de Natura.

ORGANITZEN: Obra Social Caixa Sabadell i ADENC

LLOC: Espai Natura Caixa Sabadell (masia de Can Deu. Carrer de la Prada, s/n. Sabadell)

DATA: Del 6 de juliol al 14 de setembre.

HORARI: Els diumenges de juliol i de setembre de 10 a 14.30 h

INFORMACIÓ:

Obra Social Caixa Sabadell: 902 33 55 66.

Correu electrònic: obrasocial@caixasabadell.es

web: www.obrasocialcaixasabadell.org

ADENC: 93 717 18 87, aclavaguera@adenc.cat i www.adenc.cat

Espai Natura Caixa Sabadell:

Telèfon 93 716 47 81 (de dilluns a divendres de 9 a 14 h)

Correu electrònic: espainatura@caixasabadell.es

web: www.obrasocialcaixasabadell.org/espainatura

divendres, de juliol 04, 2008

Respolis : Primer Informe de la Comissió de Seguiment

RESENTACIÓ DEL
PRIMER INFORME DE LA COMISSIÓ DE SEGUIMENT
DE LES PROMESES ELECTORALS DEL PSC DE SABADELL
RODA DE PREMSA, el dia 8 de juliol de 2008 a les 7 de la tarda al Casal Pere Quart.

compliu o marxeu!

Iniciativa ciutadana per la responsabilitat política (Respolis)

Legislatura 2007-2011

Contingut del Primer Informe de la Comissió de Seguiment:

1. Presentació de l'Informe

2. Funcionament de la Comissió de Seguiment

3. Seguiment de la promesa: Crearem el Consell de Solidaritat

4. La iniciativa Respolis - Sabadell

Comptem amb vosaltres, us hi esperem!


Més info a : Respolis Sabadell