LA SIMULACIÓ A LLIÇÀ D’AMUNT DE LA TRAÇA HERCE DEL QUART CINTURÓ CONFIRMA QUE ES MANTÉ L’IMPACTE AMBIENTAL.LA CAMPANYA CONTRA EL QUART CINTURÓ RECLAMA L’OBERTURA IMMEDIATA DE LES CONVERSES PEL NOU PACTE NACIONAL PER LES INFRAESTRUCTURES.
Qui vol distreure què?
Avui diumenge 1 de juliol la Campanya Contra el Quart Cinturó ha reproduït a Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) un tram del Quart Cinturó, també conegut com a autovia orbital o més recentment Ronda del Vallès. La reproducció, realitzada per una trentena de membres de la Campanya entre les 8 i les 11 del matí, ha servit alhora d’escenari com a punt d’informació a les persones que en un dia de mercat setmanal s’adrecen a Lliçà.
La traça del Quart Cinturó només ha estat definida en el tram entre Abrera i Terrassa, en algun dels subtrams del qual ja s’han iniciat les obres. El conflicte social a l’entorn d’aquesta autovia ha provocat que el Ministerio de Fomento no hagi tancat l’estudi informatiu de l’anomenat “cierre”, entre Terrassa i Granollers o Sant Celoni, malgrat disposar de dotacions pressupostàries. L’any 2005 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques encarregà a un equip de la Universitat Politècnica de Catalunya dirigit per l’enginyer Manuel Herce un estudi per dissenyar una xarxa d’infraestructures en l’àmbit metropolità. Les propostes d’aquest estudi van començar a ser conegudes a partir del gener del 2006. L’estudi conclou que no és necessària una nova via de pas per Catalunya (l’A-7 i l’Eix Transversal desdoblat ja compleixen aquesta funció) i proposa una nova xarxa ferroviària i de carreteres a la regió metropolitana. Entre aquestes carreteres planteja una nova autovia de dos carrils per sentit entre Martorell i la Roca, passant
per Abrera, Viladecavalls, Terrassa, Sabadell, Sentmenat, Caldes de Montbui,Lliçà d’Amunt, Canovelles, les Franqueses i Granollers, que coincideix en determinats àmbits amb les reserves urbanístiques del Quart Cinturó que des de fa anys han estat imposades en els plans d’ordenació urbanística municipals. És només a partir de Sentmenat, en sentit oest-est, que baixa una
mica de cota i que suposa, per tant, unes noves afectacions. El mateix autor de la proposta ha reconegut públicament, en un reportatge realitzat per TV3, que el Quart Cinturó no és necessari, malgrat que el considera aconsellable en la nova proposta d’ordenació de la mobilitat en l’àmbit metropolità.
Amb l’acció d’avui, la Campanya representa, pràcticament damunt la nova traça proposada per l’enginyer Manuel Herce, l’impacte que suposa una via d’aquest tipus. El lleuger desplaçament de traça no suposa, com a vegades alguns representats polítics volen fer creure, que desaparegui l’impacte ambiental.Per exemple, a l’oest de l’indret de la simulació d’avui, la traça passaria
pel bell mig de Palaudàries, o a l’est se situaria al mig dels plana de ca n’Amell o damunt de l’ermita de Santa Justa. Una vegada més, la Campanya denuncia els esforços dels defensors del Quart Cinturó per fer creure a la ciutadania que els impactes del Quart Cinturó ja han estat superats, i perdesviar l’atenció del veritable problema no resolt per molts governs:
l’ordenació de la mobilitat amb criteris d’eficiència energètica, d’equitat social, i de respecte territorial i ambiental. Avui encara cap administració està dissenyant cap pla o programa que permeti recuperar el dèficit, aquest sí ben real, que patim en la xarxa de transport públic (dotacions un 50% inferiors a la mitjana de les regions metropolitanes europees de més de tres
milions d'habitants) i que possibiliti vertebrar una veritable xarxa ferroviària en l’àmbit metropolità en el transport de proximitat de les persones, o que permeti pensar que es reorienta el model de mobilitat cap a models més sostenibles (principis de la Llei de Mobilitat aprovada el 2003 pel Parlament)
El Pacte Nacional per les Infraestructures, un escenari predefinit?Aquesta proposta de nova via de caràcter intracomarcal, un bon eufemisme per amagar el mateix Quart Cinturó remaquillat, és la base de negociació utilitzada pel Partit Socialista de Catalunya amb les altres dues formacions polítiques (ERC i ICV-EUIA) que integren el Govern de la Generalitat per resoldre aquest conflicte històric. Aquesta negociació ha tingut alguns
incidents (13 d’abril) que han posat en evidència algunes actuacions parcials en l’intent de resolució del conflicte. El Departament ha encarregat com a mínim un estudi sobre la viabilitat de la traça dissenyada per la UPC, si bé sembla que n’ha d’encarregar altres suggerits per ERC i ICV-EUIA, però dels quals no en coneixem els objectius.
El marc actual (pacte de l’Entesa Nacional de Progrés) comporta la revisió del Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya (aprovat el juliol de 2006) i un Pacte Nacional per les Infraestructures abans no acabi el 2007. Rera aquest dos processos, entre d’altres, hi ha la voluntat de cloure el conflicte del Quart Cinturó.
Aquests dos processos han de comptar, d’acord amb el contingut del pacte de l’Entesa i amb els mínims criteris democràtics, amb la necessària participació dels agents econòmics, socials, territorials i ambientals. Una vegada més la Campanya pregunta públicament si la participació arribarà només per legitimar una decisió ja presa en un àmbit restringit.
A més, el debat obert i objectiu sobre les infraestructures ha d’estar encaixat dins del debat del model territorial que ha d’acompanyar la discussió del Pla Territorial Parcial de la Regió Metropolitana de Barcelona.Per quan l’obertura del diàleg?
CAMPANYA CONTRA EL QUART CINTURÓ
El Baix Llobregat, el Penedès i el Vallès, 1 de juliol de 2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada