dijous, de juliol 12, 2007

Jutgen a un fotògraf, ens jutgen a totes!

Adhesions al manifest de suport (envia el teu nom, cognoms i DNI a:albertabsolucio@gmail.comAquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la )

LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ ES DEFENSA TRENCANT EL SILENCI

Llibertat d'expressió... no en sóc catedràtic, ni acumulo màsters sobre la qüestió però he llegit molt sobre el tema i continuo, disculpeu la meva ignorància, tenint la mateixa pregunta al cap: de què serveix teoritzar sobre definicions constitucionals, jurídiques, enciclopèdiques, debats filosòfics o interpretacions diverses d'experts politicòlegs, psicòlegs socials, historiadors, polítics i altres bisbes si al final un exèrcit armat amb porres obliguen a manifestacions senceres a recórrer les rutes que ells volen, al ritme que agrada, sense les pancartes que t'han confiscat abans de començar, impedint-te de repartir les octavetes informatives o comunicar-te amb la gent externa a la mobilització, etc?

El passat dia 17, volíem denunciar la progressiva coacció que exerceixen els Mossos d'Esquadra amb els seus desproporcionats i asfixiants desplegaments quan encerclen manifestacions. No se'ns va ocórrer millor idea que fer-ho precisament amb una manifestació. I com no, fins i tot sent una mobilització oberta a la participació de col·lectius molt diversos i rebent un fort suport des de l'àmbit sindical, la marxa fou un cop més rodejada i finalment segrestada. Situació absurda? Còmica? Reclamant llibertat de manifestació ens varem trobar que els Mossos ens impedien fer el recorregut previst i, al mateix temps, si individualment volíem abandonar la manifestació, no ens deixaven, quedant per tant segrestades durant hores al centre de Barcelona.

El silenci mediàtic

Aquestes pràctiques poden continuar tranquil·lament sempre que res canviï: els Mossos neguen els fets, els d'Interior mostren cínica sorpresa en contemplar algunes imatges remeses i canvien de tema i, finalment, com a peça clau per al manteniment de l'abús de poder, els mitjans de comunicació imposen el silenci més absolut: aquí no ha passat res.És per tot plegat que el compromís professional que mantenen unes poques persones per donar llum a tot el que succeeix al carrer, assumint sovint la càrrega de la por a la represàlia per haver-se situat a la nostra banda de la barricada, esdevé cada dia més important.

L'Albert, veí de Sants, fotògraf afiliat al Sindicat de Periodistes de Catalunya, és membre de La Burxa i de Barrisants.org i col·labora amb El Punt, amb Vilaweb, amb Diagonal i amb La Directa. I d'ençà de fa molts anys està a les llistes polítiques, als fitxers il·legals, de la Brigada d'Informació de la Policia Nacional i, sens dubte també, als de la Secció d'Informació dels Mossos d'Esquadra.

Amb Susana Bouis al capdavant de la Delegació del Govern, al febrer del 2004, els nois de la Brigada i l'Albert, van “cobrir” una protesta contra una immobiliària que havia comprat una finca okupada al barri de Sants, i que suposà l'inici d'amenaces contra els seus habitants okupes. L'Albert feia fotos, un cop més, i els policies prenien notes. En l'acció, es repartiren octavetes informatives i l'Albert n'agafà algunes... els de la Brigada també. Un any més tard, al maig del 2005, els agents van detenir al fotògraf sense informar de res a ningú. Fins passat un dia no varem saber què passava: els policies, que no van actuar contra ningú dels que van participar en aquella protesta, van decidir, 15 mesos més tard, intentar posar fora de circulació a l'Albert utilitzant una octaveta que, segons ells, van recollir en aquella protesta i que té les empremptes de l'Albert.

Llibertat d’expressió, Albert absolució!

Insisteixo, m'ho poden explicar mil vegades, però quan vius situacions d’aquestes entens que la teoria és la teoria, que les paraules són molt maques quan són publicades en llibres gruixuts, antics, densos i pesats però al final, la llibertat d'expressió i de manifestació és la que és, amb les limitacions legals o il·legals que t'imposin els que pel moment tenen la força. I que aquesta llibertat, com totes, només exercint-la, practicant-la, tonificant-la dia rere dia, recuperarà el vigor que al país li convé que tingui i que els governants tant temen.

L'Albert, va ser detingut al 2005 i serà jutjat el proper dijous, 12 de juliol. En tot aquest temps passat no s'ha aturat ni un sol moment. Ha vist desallotjaments, càrregues policials, detencions... i ha sofert l’assetjament dels membres de la Brigada a les portes de la seva feina. Ara li demanen una any de presó per coaccions, 18 mesos de pena-multa per danys i 660€ d'indemnització!!

L'Albert, com altres companys periodistes que han fugit de la dinàmica censuradora dels mitjans convencionals, ha donat la cara per moltes de nosaltres i ara, ens toca a nosaltres respondre. Per això hem signat el manifest de suport i assistirem a la concentració de solidaritat que es farà el mateix dijous, dia 12, a les 10 del matí, davant dels jutjats de Barcelona.

L'Albert necessita ara la nostra solidaritat, però nosaltres necessitem també que ell, i molts altres com ell, segueixin al nostre costat perquè, com hem vist tants cops, com el dia 17 de juny, gràcies al seu compromís verament professional i militant podem, mica en mica, trencar el silenci.

Alerta Solidària - www.alertasolidaria.org


Fotomuntatge : Jordi Salvia

Cap comentari: