Dret de manifestació

Ara que celebrem 30 anys de les primeres eleccions, sembla que haguem perdut la necessitat de consolidar els valors democràtics perquè observo que ens permetem atemptar contra el dret de manifestació sense complexes ni cap exclamació des dels mitjans de comunicació –que s’autoproclamen garants de la llibertat d’expressió-.

Els fets que vull descriure han succeït a Barcelona després d’uns anys de construcció mediàtica del que s’anomenen “manifestacions okupes” (amb okupes, però també amb independentistes, ecologistes, membres d’ONG, sindicalistes, anarquistes,...) i que s’estigmatitzen difusament com a violentes (un qualificatiu inadequat perquè malgrat l’existència de situacions de greus injustícies socials i de prepotència institucional, la violència en la lluita social a Barcelona és pràcticament nul•la).Ja van diverses manifestacions que els Mossos d’Esquadra han encerclat certes manifestacions.

L’última va ser el 17 de juny, convocada precisament per exigir llibertat de manifestació i d’expressió. Uns quatre-cents manifestants pacífics van ser aturats i encerclats al carrer Pelai per un número similar d’antiavalots dels Mossos, amb desenes de furgons i un helicòpter que, durant quatre hores, no van deixar entrar ni sortir a ningú. Alguna gent es va veure obligada a passar la vergonya de fer les seves necessitats al mig del carrer intentant tapar-se darrera de les companyes i companys. Es tractava literalment d’un segrest inacceptable democràticament i totalment gratuït.Al mateix temps, s’ha de felicitar als manifestants que van aguantar amb dignitat sense caure en cap provocació fins que, passades unes hores i davant de l’absurd, els Mossos van acabar marxant.Em pregunto perquè els mitjans de comunicació, més enllà d’estar d’acord o en desacord ideològicament amb els manifestants, han ignorat totalment aquesta vulneració flagrant de drets socials bàsics. Aquests mitjans que són capaços d’opinar tant i tant sobre situacions llunyanes que no coneixen en profunditat, com la no-renovació de la llicència a una televisió veneçolana amb provada relació amb el cop d’estat de 2002, i en canvi no diuen res d’aquesta actuació insòlita i antidemocràtica dels Mossos tan propera i tan fàcil de comprovar.

Si us plau, actituds així dels Mossos i dels mitjans de comunicació, mai més!

Text de: Indymedia Barcelona
Més fotografies del dia 17 de juny, aquí