La tragèdia: l'obra feta
Després de 18 mesos des de l’inici de les obres, la magnitud de l’impacte del Quart Cinturó sobre el paisatge, sobre la vegetació, sobre la qualitat de vida dels veïns i veïnes de les zones afectades, és ja totalment visible. L’objectiu d’aquest acte es visualitzar la transformació radical de l’espai entre l'abans i el després de la construcció d'aquesta infraestructura. És tan senzill com comparar els indrets destruïts per les obres de construcció amb els espais per on hauria de passar la continuació d'aquesta autovia.
La comparació entre el paisatge que es pot veure avui entre Abrera i Terrassa i el paisatge dels espais amenaçats posa de relleu l’amenaça real que suposa el projecte i la impossibilitat de reduir-ne el seu impacte i integrar-ne el seu traçat. La magnitud de la infraestructura, ja visible en qualsevol àmbit de les obres en marxa, fa increïble les afirmacions que alguns càrrecs polítics encara mantenen: “El Quart Cinturó no generarà impacte” o “El farem ben fet”. La poca cura en els detalls constructius, en la definició dels talussos, en el respecte als torrents, els abocaments de terres més enllà de les autoritzacions... Tot plegat visibilitza les dificultats reals per convertir en veritats absolutes afirmacions gratuïtes.
El drama: el que vindrà
L'absurditat del debat: Quart Cinturó o Ronda del Vallès?
El debat entre el model Quart Cinturó i el model Ronda del Vallès és un debat sense substància. La visualització de les obres, el manteniment de la titularitat de la via per part de l’estat i les darrers declaracions dels responsables de la Generalitat posen en evidència la poca capacitat de trencar amb el model de via de pas i el gran impacte que en qualsevol cas la via tindria. Si més no és el que obligatòriament hem de deduir de la continuïtat de les partides assignades en els pressupostos generals de l'Estat a l'A7 a tot el llarg de l'autopista AP7. El model que ven el PSC a Catalunya no és el mateix que ven el PSOE a Madrid, i ja sabem com es resol habitualment aquesta dicotomia.
Cap dels dos models no s’adequa al context estratègic actual, no dóna resposta als problemes ni als reptes de mobilitat i de sostenibilitat. En un moment d’austeritat econòmica, de reforma del model energètic i de necessitat de mitigació del canvi climàtic una infraestructura com el Quart Cinturó o la Ronda del Vallès estan totalment fora de lloc. L'obstinació que té la Campanya mai ha estat contra la via, sinó contra el model que representa el Quart Cinturó: un paradigma que ja sabem, més en els nostres dies, que està en crisi.
Quant de temps fa falta, quants errors més (el tram Abrera-Terrassa hauria de ser el darrer cant del cigne) són necessaris per abordar la necessitat de superar un model energètic amb data de caducitat?
On són les apostes estratègiques veritables, o els debats rigorosos i amplis sobre el model de mobilitat?
CAMPANYA CONTRA EL QUART CINTURÓ
El Baix Llobregat, el Penedès i el Vallès, 25 d'octubre de 2008
