En defensa de l’ensenyament públic i de qualitat: NO a la LEC del Tripartit. 14 F: vaga i manifestació

El passat 16 de novembre Ernest Maragall, conseller d’educació, va presentar les bases de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC). Com si no en tinguéssim prou amb la LOE, la LOU i la LUC, el Tripartit català proposa una nova i clara agressió a l’ensenyament públic i de qualitat.

Clica la imatge per una versió més gran

14 DE FEBRER: VAGA I MANIFESTACIÓ En defensa de l’ensenyament públic i de qualitat NO A LA LEC DEL TRIPARTIT El passat 16 de novembre Ernest Maragall, conseller d’educació, va presentar les bases de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC). Com si no en tinguéssim prou amb la LOE, la LOU i la LUC, el Tripartit català proposa una nova i clara agressió a l’ensenyament públic i de qualitat. Trenca de forma radical amb el progrés en l’educació que la societat catalana necessita, i per aquest motiu la comunitat educativa creiem necessari sortir al carrer a reivindicar els nostres drets com a col·lectiu docent i estudiantil, i no pas com a màquines. Per tot això, convoquem vaga el 14 de febrer en contra de la privatització de l’ensenyament; en contra d’una llei basada en: La PRIVATITZACIÓ La LEC avança en la privatització de l’ensenyament públic ja que prioritza la rendibilitat econòmica per sobre d’unes condiciones pedagògiques i laborals dignes, permetent que els centres puguin ser gestionats per entitats privades. Queda clar el seu rebuig a l’ensenyament públic, ja que a la llei posa expressament com a model a seguir l’escola privada i concertada. La LEC, de forma clarament antidemocràtica, atorga molt més poder a la direcció, i així, instaura un model piramidal de caràcter empresarial que ignora les reunions col·lectives i els òrgans representatius com el Consell Escolar, els equips docents o les Assemblees estudiantils. La LEC consolida l’externalització dels serveis escolars, apostant per la possibilitat de contractar serveis a les empreses privades, el que genera més desigualtat entre els centres. La PRECARIETAT LABORAL La LEC suposa la desregularització total de les condicions de treball i la flexibilització de les destinacions definitives al centre, dels horaris i dels salaris. La LEC permet que les direccions puguin seleccionar tot el professorat i determinar la seva mobilitat geogràfica i funcional dins i fora del centre, i a més, també individualitza les condicions laborals en detriment de la negociació col·lectiva. La LEC, juntament amb declaracions del conseller i del Sr. Montilla, culpabilitza el professorat del fracàs escolar. Aquestes declaracions es desentenen del real problema que pateix l’ensenyament, i demostra el poc esforç que posen aquests elements en millorar-lo. El fracàs escolar és la conseqüència de la manca de subvencions a l’ensenyament, al constant canvi de les lleis, a la desigualtat sociocultural que es dóna als centres... És realment surrealista culpar al professorat del fracàs escolar tenint en compte la societat en que vivim. La LEC utilitza com a excusa que el professorat és responsable dels mals del sistema educatiu per a implantar l’avaluació de mestres i profesores/s –des d’organismes externs- mitjançant un sistema que anirà lligat a la incentivació retributiva, obrint les portes a un autoritarisme desmesurat. Així, resultarà impossible escapar dels criteris neoliberals imposats per la direcció. La SEGREGACIÓ La LEC introduïx també l’avaluació dels centres segons els resultats escolars, originant la creació d’un rànquing de centres, amb la conseqüència de que els centres amb millors resultats rebran més subvencions. Així, considerant que s’evaluen estudiants, mestres i professores/s –insistim: des d’organismes externs- els centres prioritzaran a qui tinguin millors resultats. Tot això en la pràctica fomentarà la competitivitat i afavorirà la desigualtat entre centres. La LEC, per si no n’hi hagués prou, elimina l’aula d’acollida, és a dir, pretén separar els estudiants immigrants que arriben a meitat de curs col·locant-los en centres especials, fet que no avança gens ni mica cap a la integració d’aquestes persones dins la societat. Aquesta llei fomenta, doncs, la desigualtat social i el no-progrés cap a una societat més igualitària i justa per a tothom. Està clar que l’ensenyament necessita una reforma, però no és aquesta. No podem permetre l’aprovació d’una llei que té com a bandera fomentar la precarietat laboral, la competitivitat i la desigualtat. Exigim que es retiri la llei i s’obri un procés democràtic i obert de debat sobre el model d’ensenyament que necessitem. Aquest procés ha d’incloure a tota la comunitat educativa i contemplar un augment substancial de la inversió i una veritable aposta per l’ensenyament públic, l’únic que pot garantir la igualtat d’oportunitats. Hem de recordar que l’ensenyament públic ha sigut una lluita que va portar molts anys i molta dedicació. Companys i companyes s’hi van deixar la pell per aconseguir que tots nosaltres tinguem dret a rebre una educació digna. Hem de ser conscients que l’educació és el motor de la societat, i de nosaltres dependrà com creixeran les noves generacions. Ara és el nostre torn, ara ens toca a nosaltres sortir al carrer i demostrar la nostra disconformitat. Ara ens toca a nosaltres demostrar que junts, podem aturar el que sigui. NO A LA LEC DEL TRIPARTIT!! NO A LA LEC DE LA PRIVATITZACIÓ, LA PRECARIETAT I LA SEGREGACIÓ!! PER UN ENSEYMANET PÚBLIC, LAIC, CATALÀ, EDUCATIU I DEMOCRÀTIC!! EL 14 DE FEBRER, FEM SENTIR LA NOSTRA VEU!!! 14 DE FEBRER: VAGA DE MESTRES, PROFESSORS/ES I ESTUDIANTS/ES CONCENTRACIÓ A SABADELL: 10h al Racó del Campanar –davant l’Ajuntament- MANIFESTACIÓ A BARCELONA: 12h a la Plaça Universitat MAES (Moviment d’Assemblees Estudiantils de Sabadell)