Isidre Soler és l'actual portaveu del Grup Municipal d'Entesa per Sabadell a l'Ajuntament i una de les persones que va participar a crear el moviment d'oposició al Quart Cinturó, fins l'any 2003 fou un dels seus portaveus. El seu compromís amb moviments socials i reivindicatius es va inciar l'any 1975 amb la campanya Salvem els Campos. Va formar part de la Comissió Permanent de la campanya “Sabadell necessita el Parc Catalunya”.
Durant els anys 80 fou membre de junta de l’Associació de Veïns de Can Deu i representant d’aquesta entitat a la Federació d’Associacions de Veïns de Sabadell. Ha participat en la creació de la “Comissió per la Pau i el Desarmament de Sabadell” de la que fou portaveu i posteriorment del moviment anti-Otan. L’any 1990 la seva activitat cívica es va decantar cap els moviments ecologistes i l’any 1991 va col·laborar en la creació de la “Comissió Ecològica de la Federació de l'Associació de Veïns”. El juny de 1999 va ingressar a l’ENTESA. Dos anys més va ser escollit coordinador i el juliol del 2002 és escollit candidat a les eleccions municipals.
Com va néixer la Campanya contra el Quart Cinturó? Qui en forma part?
Va néixer a Sabadell l’any 1991, quan el llavors ministre Josep Borrell va anunciar la voluntat d’impulsar aquest projecte. Unes quantes entitats (ADENC, UES, Comissió Ecològica de la FAV i la Unió de Pagesos) varen posar-se a treballar per evitar la construcció d’aquesta nova autopista. Posteriorment, han estat moltes les persones, entitats i organitzacions cíviques, polítiques, ecologistes, etc. del Penedès, Baix Llobregat i del Vallès que s’apleguen a la Campanya Contra el Quart Cinturó. Actualment hi ha unes 270 entitats adherides a la Campanya.
El Quart Cinturó té els seus orígens quan el Plan Director Territorial de la Àrea Metropolitana de Barcelona de 1966 projecta el somni "desarrollista" de la Gran Barcelona del senyor Porcioles. La construcció dels túnels i dels vials concèntrics anomenats cinturons constituirien la trama bàsica d’autopistes per facilitar l’ocupació de les planes de l’altra banda de la Serra de Collcerola.
El 1985 el Pla de Carreteres de Catalunya conceb el QC com una nova autopista entre Mataró i Vilafranca del Penedès passant per Granollers, Caldes de Montbui, Sabadell, Terrassa i Martorell.
Al 1992, el MOPTMA inclou el QC en el Plan Director de Infrastructures 1993-2007, incorporant-lo a un projecte molt més ambiciós que és un nou eix mediterrani anomenat Eix Pre-litoral, des de la frontera francesa fins a Alacant, paral·lela a l’actual l'autopista A-7.
El interessos responen a facilitar el creixement urbanístic i potenciar un desenvolupament econòmic basat en la construcció de grans infrastructures i en el foment del transport privat de persones i mercaderies.
Seguir llegint >>
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada