AGRESSIÓ HOMÒFOBA

En temps del franquisme i en totes les dictadures existents al món la conducta humana pot portar a situacions de discriminació vers les persones que no són com la norma imposada socialment que el sistema voldria. Un ja compte que en un règim de llibertats robades les decisions personals que identifiquen un ésser poden ser manllevades, sostretes a la pròpia essència de cada individu.

En una democràcia, nosaltres ja portem un darrer període de 30 anys ininterromputs, les llibertats individuals i el respecte per les diferències ha de ser el patró que guiï la nau cap a bon port. Hi ha hagut reconeixement dels drets humans, dels drets dels infants, de les persones grans i de tants altres col·lectius que han necessitat una menció especial per a protegir la seva indefensió davant la normalitat unificada aparent. Els homosexuals són un dels grups de risc que encara avui pateixen situacions vexatòries, discriminatòries i s’han de guanyar amb molt d’esforç allò que per naturalesa i justícia ja han de tenir reconegut.

Tot ve al cas perquè fa uns mesos a Sabadell una noia adolescent va ser incriminada, vexada i agredida per la seva condició de lesbiana. Finalment va haver de canviar de centre educatiu perquè no es va normalitzar la seva situació en l’ institut on estudiava. Aquesta noia tot el que va fer en el seu entorn és no tenir cap vergonya de dir que li agradaven les noies i com fan altres adolescents, va pintar a la seva llibreta cors amb noms femenins. Sembla que això alguns sectors de la població, en ple 2008, ho troben sancionador, provocador... I això que estem en plena democràcia ja adulta i el respecte per la lliure identitat sexual hauria de ser respectat i potenciat en les persones.

La homosexualitat dels que volen ser-ho i s’identifiquen amb aquesta definició de la seva persona ha de poder ser d’una normalitat absoluta com a ciutadans de ple dret. Totes les lleis els emparen i haurien de ser sancionats tots aquells que falten a la llibertat de les persones i arriben a agredir de manera psicològica, verbal o física. L’ homo fòbia hauria de ser perseguida com s’ha perseguit a tots aquells que han discriminat per raons polítiques, sindicals, sexuals i de gènere.

En el cas d’aquesta jove agredida a Sabadell per la seva condició de lesbiana, les autoritats policials i judicials, les municipals i les educatives no sé si han posat remei a la qüestió. No sé si han analitzat la problemàtica i han concretat mesures per tal que això no torni a passar més. Hi ha hagut denúncies, precs i requeriments per part de la família a les autoritats i, també, la demanda d’intervenció del síndic municipal de greuges. Però, com en molts altres casos, finalment qui ha rebut una doble penalització ha estat la víctima que no ha vist defensada la seva persona per tots els estaments socials. Els culpables continuen fent la vida que feien i ningú als ha amonestat ni sancionat per aquest conducta tal cruel i vexatòria.

Se suposa que a la vida municipal i al sí de les totes escoles i instituts hi ha una correcte forma d’enfocar i treballar aquests temes en totes les etapes i nivells, referents a la identitat sexual de les persones. Amb un respecte absolut per la llibertat individual i que es potencia que els homosexuals no siguin discriminats sota cap concepte i que s’apliquen mesures sancionadores dels que practiquen discriminació vers a les persones. Així ho exigeix la societat actual.

Isabel Martínez Almagro