El fet lamentable d'una amenaça a un periodista ha aixecat una important polèmica entre diferents formacions polítiques. Temem que el soroll mediàtic no servirà per eradicar aquestes accions si tots els factors de poder no admeten la seva natural tendència a pressionar sobre el treball dels professionals de la informació i a no respectar la seva independència. No diem que és menys greu el que ha succeït si afegim que no és nou, sinó el pa de cada dia dels informadors. En pocs anys hem anat d'un president que decidia que alguns temes «no tocaven», a llistes negres i dossiers sobre periodistes d'autoria inconfessada. També les empreses han jugat el joc quan els ha interessat i han acceptat pressions quan els ha estat econòmicament rendible. Més enllà del cas puntual dels darrers dies, ens inquieta la manipulació continua no sempre denunciada per les empreses, més preocupades en allò que políticament els interessa en cada moment que no pas en defensar el dret de la ciutadania a rebre una informació veraç i de qualitat. De la mateixa manera hem patit alcaldes que decideixen sobre la informació pública que generen els professionals dels seus gabinets de premsa; que canvien professionals del periodisme per indocumentats de confiança i mitjans públics locals que neguen als seus periodistes el dret a un comitè professional. Molts membres de les forces d'ordre públic continuen pensant que el carrer és seu i els reporters gràfics l'objectiu de la seva missió. Acabem de veure també com el TSJC ha regulat, de manera poc respectuosa amb el dret a la informació, la presència de càmeres als jutjats. Al mateix temps, empresaris o dirigents esportius es dediquen a exigir als propietaris de mitjans de gran solera sancions per als periodistes que els disgusten. Sap greu dir-ho, però més d'una vegada ho aconsegueixen. Tot això tampoc ha de resultar estrany, ja que amenaces com la que han promogut aquest soroll mediàtic s'escolten diàriament a les nostres redaccions quan el periodista no respon als interessos sovint espuris de l'empresa.
El Llibre blanc de la professió periodística a Catalunya, encarregat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya, reconeix que els professionals entrevistats van sol·licitar «garanties de confidencialitat i el compromís que no es revelarà la seva identitat per por de represàlies». Els mitjans també exerceixen aquestes represàlies cap a poders públics i privats, corrompent el dret a la llibertat de premsa, atorgant-se la representació de l'opinió pública o pretenent usurpar les funcions pròpies dels poders o ens públics o de les institucions de caràcter educatiu o cultural. Com assenyala el Codi de Deontologia del Periodisme del Consell d'Europa «això portaria a convertir els mitjans de comunicació i el periodisme en poders o contrapoders, sense que al mateix temps gaudeixin de la representació de la ciutadania o estiguin subjectes als controls democràtics propis dels poders públics, o posseeixin l'especialització de les institucions culturals o educatives corresponents». Aprofitem aquesta trista i repetida circumstància per proclamar que el dret a la informació és propietat inalienable de la ciutadania i que poders, mitjans i periodistes tenen l'obligació de fer complir aquest mandat fonamental
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada