L’organització creu que si hi ha una llengua que no assoleix els nivells desitjables de coneixement i ús per part de l’alumnat i que s’ha de reforçar en els ensenyaments obligatoris, és precisament el català
Barcelona, 31 de gener de 2007.- En relació amb el projecte de decret d’ensenyaments mínim a primària plantejat per l’Estat, i amb l’actitud de la conselleria d’Educació d’aplicar la tercera hora de castellà, la Plataforma per la Llengua vol manifestar les següents consideracions:
-Considerem que el tema de l’aprenentatge de llengües a Catalunya no és simplement un problema de repartiment d’hores de docència en cada una de les llengües del currículum, sinó un tema conceptual de fons.
-Catalunya és una nació amb llengua pròpia, que ve d’una situació de desigualtat manifesta i, per tant, el català ha de ser la llengua vehicular de l’ensenyament i la llengua de comunicació en tots els centres de Primària i de Secundària, tal com preveu la Llei de Política Lingüística. El català, a més, té el valor afegit de cohesionar la societat.
-Compartim l’objectiu de millorar les capacitats lingüístiques i comunicatives del nostre alumnat i volem que, en acabar els ensenyaments obligatoris, els joves siguin competents en tres llengües: català, castellà i anglès.
-Cal un debat pedagògic profund per encertar en aquells canvis que, en una situació que canvia ràpidament, siguin els més adients per millorar les estratègies educatives que ens condueixin a la millora dels coneixements i les aptituds lingüístiques de l’alumnat i això no s’arregla ni amb més hores de castellà ni a cop de decret des de Madrid.
-No creiem oportú deixar l’aplicació d’aquesta tercera hora en mans dels centres, sinó que entenem que ha de ser el Govern el que ha de marcar la política educativa d’aquest país.
-Ens sorprèn que, per unes suposades mancances d’uns alumnes d’un determinat territori que, pel que sembla, demostraven poca fluïdesa en l’ús del castellà oral, s’hagi produït tot aquest enrenou, quan és conegut per tothom, que l’alumnat de les zones metropolitanes de parla habitual no catalana té gravíssims problemes per expressar-se en català i, en canvi, no hem sentit cap veu de la conselleria que denunciés aquesta situació.
-Insistim que al nostre país, i ara, si hi ha una llengua que no assoleix els nivells desitjables de coneixement i ús per part de l’alumnat en acabar els ensenyaments obligatoris, és el català. En conseqüència, exigim del nostre govern que defensi el model lingüístic que faci possible que tots els ciutadans de Catalunya coneguin el català en profunditat i siguin capaços d’usar-lo amb correcció. Per això, no considerem adequada la tercera hora de castellà que s’està plantejant.
-A més, veiem amb creixent preocupació les ingerències competencials de l’estat que afecten el sistema educatiu de Catalunya en general i molt particularment el projecte lingüístic dels nostres centres.
-En aquest sentit, per exemple, pel que fa al País Valencià, la situació de l’ensenyament a secundària és caòtica i desesperant per a les famílies. Molts dels alumnes que volen estudiar en català no ho poden fer per manca d’oferta, i els que ho fan pateixen “greus incompliments”, tal com ha assegurat recentment Diego Gómez, president d’Escola Valenciana.
La Plataforma per la Llengua està preparant la realització d’accions de sensibilització adreçades a diversos àmbits relacionats amb l’ensenyament per tal que el departament d’Educació no apliqui aquesta mesura.
Plataforma per la Llengua – Vallès
Sant Joan, 20
08202 - Sabadell
Tel. 93 725 28 35 / 654 10 54 22
Dilluns, dimecres i divendres de 17 a 21 h.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada