Tal i com pronosticaven les enquestes i sondejos, l’abstenció massiva ha estat la verdadera i gairebé única protagonista de les eleccions municipals del 2007. Incrementant-se en la pràctica totalitat dels municipis del país, l’heterogeni bloc abstencionista s’ha convertit en la opció més triada pels ciutadans a l’hora de pronunciar-se. Precisament a causa d’aquesta heterogeneïtat cap organització política o corrent ideològica pot apropiar-se aquesta aclaparadora majoria social. No obstant, la pèrdua de legitimitat d’un sistema polític que s’autoanomena “govern del poble” i que suposadament es basa en la participació i en les majories és incontestable. Avui, i amb les dades a la ma, podem afirmar sense por que la majoria de la població no veu necessària o útil la participació en les institucions parlamentàries actuals.
Les causes d’aquest fenomen són múltiples, complexes i estan interrelacionades. Nosaltres creiem que com a factors més destacats a l’hora de promoure l’abstencionisme podem trobar els següents:
- L’allunyament dels centres de poder i decisió. Cada cop més aspectes de les nostres vides –sobretot als àmbits econòmics i militars- venen dictats per organismes d’escassa o nul·la naturalesa democràtica com ara el Banc Mundial, la OTAN, el G8, etc. Aquest fet fa que moltíssimes ciutadanes no visualitzin les institucions parlamentàries estatals com a un escenari on dur a terme la defensa dels seus interessos reals.
- La instauració de la “partitocràcia”, entesa com la situació en la qual els partits polítics –juntament amb els seus professionals de la política- esdevenen maquinàries per a la defensa gairebé exclusiva dels seus interessos com a organitzacions; obviant la representativitat de la ciutadania que suposadament han d’exercir. Els debats estèrils i allunyats de les problemàtiques ciutadanes, la creació d’una “classe política” amb interessos propis i la conseqüent llunyania entre polítics i ciutadans són les principals conseqüències d’aquest fet.
- La potenciació de l’individualisme consumista –com a un dels pilars bàsics del nou liberalisme polític i econòmic- ha impulsat la desaparició de les consciències col·lectives. En conseqüència, s’ha produït una desmobilització social, cultural i política que, tot i que en un primer terme va recaure sobretot en l’associacionisme obrer i veïnal, ara s’estén cap a totes les formes de participació política, com ara les eleccions.
Hi ha qui ens vol fer creure que l’actual democràcia és sinònim de “poder del poble”. Nosaltres creiem que és sinònim “d’instrument de legitimació, d’amagament i de sufocació” dels conflictes socials generats per l’actual sistema econòmic. I ens basem, per afirmar-ho, en que es tracta d’un sistema polític que no trontolla ni es desespera amb la participació de menys de la meitat de la població amb dret a fer-ho. Un sistema polític que és incapaç de resoldre les problemàtiques reals de la ciutadania i que perpetua i legitima les injustícies socials, tot creant una sèrie de persones amb uns interessos específics que res tenen a veure amb els de les persones que diuen representar.
És en la construcció (o reconstrucció) de la esmentada consciència col·lectiva on nosaltres veiem la única esperança real de canvi. Construcció que, des del nostre punt de vista, s’ha d’impulsar mitjançant la creació i el foment d’espais de participació directa i assembleària i que han d’arribar a englobar tots els aspectes de la vida (polítics, socials, econòmics, culturals, etc.) Els col·lectius en defensa del territori, les Associacions Veïnals, les assemblees pel dret a la vivenda, les assemblees de joves, els col·lectius de contrainformació o els esplais, per citar-ne tan sols uns exemples; demostren que no som poques les que creiem en una altra forma de participar, opinar o actuar.
En una altra forma, en definitiva, de decidir i fer política.
“Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres”
Amb la democràcia institucional...ja no ens alimenten molles.
Moviment Popular de Sabadell – Maig del 2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada