És de matinada, encara no ha ni sortit el sol, i piquen a la porta. Et lleves del llit per anar a obrir, i et trobes la casa rodejada per mossos uniformats i amb la cara tapada com si es volguessin amagar de fer alguna cosa mal feta.
Ningú no et diu què passa, però en mitja hora et trobes una vintena d’agents rastrejant-te els racons més íntims de casa; a fora hi ha furgons blindats rodejant l’edifici. No saps l’estona que fa que aquella gent ha invaït casa teva… però a tu se’t fa etern i més quan te n’assabentes que la teva filla de vint-i-sis anys està en un furgó d’aquests que a través de la finestra has vist horroritzat.
A dia d’avui la teva filla està tancada a Soto del Real, de Madrid. Porta dos mesos i mig allà; està acusada de terrorisme tot i que el jutge ha reconegut que no té cap prova perquè estigui allà. No obstant, ella segueix tancada perquè uns mossos dirigits directament per Joan Saura i Joan Boada (ICV), el primer Conseller d’Interior i el segon responsable de l’Àrea Central dels Mossos d’Esquadra, han dit que estigui retinguda, que estigui retinguda a
Ara la teva filla pot rebre cartes, però només si abans han passat una censura que consisteix en no rebre moltes de les cartes que li envien. La teva filla pot parlar per telèfon cinc dies a la setmana quatre minuts amb converses gravades i només als telèfons que li donen permís. La teva filla pot rebre una visita a la setmana de quaranta-cinc minuts. I tu, com no, cada setmana vas fins a Madrid, pagant-te el bitllet, per veure a la teva filla, amb molts números de que quan arribis a Soto del Real et diguin que aquell dia no els ve bé que deixar-te entrar i que tornis la setmana següent.
Aquesta filla teva té nom. Es diu Núria Pòrtulas i viu, o vivia, a Sarrià de Ter. Aquesta filla és teva perquè tots som responsables de no haver fet mai la transició després del franquisme. Aquesta filla és teva perquè si en ple segle XXI no tenim llibertat d’expressió ni tots som iguals davant la justícia és perquè davant les injustícies sempre ajupim el cap.
El dimecres de cada setmana es fan concentracions amb centenars de persones davant la seu d’Iniciativa de Girona i Barcelona per demanar l’alliberament de
Autor: Èric Bertran
2 comentaris:
Bé, només dir que desde ICV la llei anti-terrorista ha estat aprovada en contra dels vots dels nostres regidors.
Una altre cosa, potser que si la teva filla com dius es diu de cognom Pòrtulas i signa el Sr. Eric Bertran és de calaix que no són família i per tant que aquest text escrit en primera persona no és tal.
Bé, si responeu jo atentament llegiré i si cal matitzar quelcom aixi serà, desde aqui us demano una mica de prudència de nombrar-nos franquistes.
Res mes.
És clar que no són família, però recordem que el Sr. Èric Bertran va viure una situació similar (en també ésser acusat de terrorisme) tot i que no va arribar als extrems d'ésser empresonat (recordem que se'l volia jutjar per unes suposades amenaces al s supermercats DIA). Per tant, el text està escrit per ell, i nosaltres l'hem agafat de la seva web. L'article d'opinió personal no està escrit per cap dels membres d'Informació Sabadell.
Moltes gràcies per llegir-nos.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada